Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Els reptes de la formació d’educadors
tat. La realitat sempre ha estat molt complexa. El problema que hi ha
hagut precisament és que les formes de pensar, d’apropar-se i parlar
sobre aquesta realitat molt cops han negat, han ignorat aquesta
complexitat i l’han volgut reduir, encotillar, simplificar, de manera que
el control, la seguretat, l’intent d’eliminar aquesta incertesa constant
fos més gran. La realitat és complexa, però al llarg de molts segles les
xarxes per aprendre i agafar aquestes realitats han estat simplificadores
i reduccionistes.
Malgrat tot, hi ha hagut molts pensadors, filòsofs o mestres que sí que
han reconegut aquesta dimensió complexa del món, tot i que no sempre
han estat victoriosos en la història del pensament. En la història del
pensament, com en la història política i social, hi ha la història dels
que guanyen i la dels que perden. Això té molt a veure amb el context
polític on neixen aquests discursos, amb les relacions de poder que
impliquen i, per tant, amb la seva capacitat de fer-se visibles, de tenir
una hegemonia i de poder construir-se com un paradigma, com un
model de pensament més ampli. Ja sabeu que la història del pensament
sempre ha estat molt conflictiva precisament per aquestes raons. De
teòrics de la complexitat n’hi ha moltíssims, de pensadors de la
complexitat n’hi ha pertot arreu, i fins i tot n’hi ha molts que són complexos
i intenten captar, construir i determinar aquesta complexitat,
però que tampoc treuen l’etiqueta de complexitat. Vivim en un món
d’etiquetes i de marques. L’educació, malgrat tots els esforços que fem
per donar-li dignitat i autenticitat, també entra en la lògica de capital i
de mercat i els discursos pedagògics també es converteixen en etiquetes
i marques a vendre, perquè circulen dins el mercat de les idees. I
repeteixo: malgrat que hi ha autors a qui se’ls posa aquesta etiqueta de
la complexitat, hi ha molts autors i autores, psicòlegs, pedagogs,
novel·listes, poetes, sociòlegs... que sense saber-ho estan plantejant
una visió complexa i integradora del món. La complexitat és, per tant,
una cosa molt vella i molt nova al mateix temps. És a dir, és una altra
manera diferent d’entendre la realitat, té els seus processos, des de la
diversitat, el moviment, el diàleg, des d’aquesta dinàmica ordre-desordre
i des de les diferents possibilitats educatives.
Si ens n’anem molt lluny i recordem les nostres classes de filosofia de
batxillerat o COU, hi ha un senyor que li deien el Fosc. Era Heràclit,
un filòsof presocràtic, d’abans de Sòcrates. Us recordeu d’Heràclit,
Parmènides i tots aquests autors? Doncs Heràclit ja era un autor
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
57