Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

L’organització dels centres amb o sense democràcia
l’educació és que acabi proporcionant una mà d’obra flexible i, per
tant, conceben el fet d’aprendre com una reproducció i representació
de cara al mercat. Volen reduir l’educació a una pràctica tècnica,
econòmica i gerencial. Per una banda l’educació ha incorporat la
retòrica de l’elecció, i per l’altra volen tenir la pràctica educativa
totalment controlada pel govern.
Per il·lustrar com el neoliberalisme i el neoconservadorisme han influït
negativament en l’educació us explicaré el meu cas, a Anglaterra. L’any
1998 el Regne Unit va intentar unir l’educació formal amb l’educació
infantil, de llars d’infants i parvularis, igual com el govern espanyol va
voler fer amb la LOGSE. Al Regne Unit, però, l’educació i cura dels
infants encara està separada de la resta.
Des del 1997 a Anglaterra van començar a governar les esquerres,
que van fer polítiques per desenvolupar l’educació infantil, seguint estratègies
de mercat per afavorir que hi hagués més competència entre
els proveïdors. El 80 per cent de les llars d’infants per a nens de zero a
cinc anys estan pensades, sobretot, per a pares que treballen, tenen
ànim de lucre i estan considerades un negoci. Són els pares els que
han de pagar aquests centres, i els ajuntaments l’única cosa que donen
és subvencions per gestionar la competència entre centres i no per
ajudar les famílies a pagar-los. L’educació dels nens de tres a cinc anys
es considera que és un dret universal, i per tant l’oferta la cobreixen
majoritàriament escoles públiques, però el govern va decidir subvencionar
a tothom, tant centres públics com privats, per així engrandir
més el mercat i donar més oferta als pares perquè triessin. El que es
volia acabar fent és tenir un mercat més competitiu i convertir-ho tot
en un negoci. Aquest va ser el somni fet realitat dels neoliberals, ja que
es va acabar convertint l’oferta educativa en un mercat on tots els
proveïdors poden competir entre ells i oferir als pares centres on triar,
un mercat ampli, però que està governat per empreses i els seus lobbys.
També s’ha convertit realitat el somni dels neoconservadors, ja que
tots els centres educatius estan altament controlats i molt regulats pel
govern. Per exemple, el currículum dels nens de zero a sis anys és
molt detallat i es pot estendre fins i tot a les 160 pàgines, s’han establert
69 objectius d’aprenentatge infantil, un règim d’avaluació nacional del
rendiment escolar dels nens i un règim d’inspecció nacional dels serveis
que s’ofereixen, i la formació ha d’estar basada en la competència en
uns estàndards definits a escala nacional. Qualsevol persona que vulgui
Tema General: Caos i diversitat, educar en una societat complexa
77