Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Jorge Wagensberg
moment que podem cuinar, tot es fa tendre i pràcticament tot es fa sa,
perquè podem matar tots els microorganismes que hi ha. Per tant, el
foc multiplica la dieta per molt.
En segon lloc, el foc allarga el dia. Abans del foc a les sis de la tarda
tothom se n’anava a dormir, però amb el foc podem estendre la conversa.
La conversa és un aspecte importantíssim de l’hominització. En
el moment que tens temps per davant, llum i calor, pots conversar durant
hores i hores. Un avi pot explicar al seu nét la seva experiència,
parlar amb la família, comentar la jugada, etcètera. La mà i la conversa
són un salt important en la independència.
I en tercer lloc, amb el foc va començar una mena de protoagricultura,
perquè els recol·lectors el que feien era cremar el que no necessitaven
per afavorir el creixement del que sí que necessitaven. Era una manera
d’afavorir la recol·lecció. I també podien trempar els instruments: no
són el mateix una llança o un bol trempats al foc que els mateixos instruments
sense trempar; la seva resistència i elasticitat és diferent.
Així arribem a l’Homo neardenthalensis, que ja obre la idea del coneixement.
El coneixement és la millor manera de dissipar la incertesa
i afavorir l’autoconsciència.
L’Homo sapiens ja és el primer humà. Ara el tema de conversa és:
l’Homo sapiens pot progressar, en el sentit d’anar guanyant independència?
Jo crec que sí, i aquí entrem en un conflicte que us ofereixo
perquè hi reflexioneu, perquè els Homo sapiens, com molts altres animals,
tenen un sentit col·lectiu. La societat d’insectes ja va ser la primera
a tenir-lo. La manada, un ramat de zebres, la família, són col·lectius
que creen una identificació entre els individus que pertanyen al mateix
grup. I ara tenim un conflicte entre la identitat col·lectiva i el guany
d’independència. Perquè, on hi ha el conflicte si l’individu, segons la
definició que he proposat, progressa quan guanya independència? Si
ets un animal social, com l’home, guanyar independència està en
conflicte amb tenir una identitat col·lectiva, formar part d’un grup que
podem anomenar primer família, després barri, ciutat, nació, religió,
etcètera. Aquí hi ha la idea, però no anem tan ràpid.
L’Homo sapiens progressa reduint el risc de no menjar i el risc de ser
menjat, inventant l’agricultura i la ramaderia. Si invento l’agricultura
es redueix el risc de la recol·lecció, d’arribar en un arbre quan ja han
passat els ocells i ja se n’han menjat els fruits. Jo em puc cultivar el
meu menjar o cuidar els meus animals i no dependre de la sort que
140 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat