Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Joan Majó
plena de grues aturades, lògicament aquesta caixa se n’ha anat a fer
punyetes. El problema que tenim plantejat no és resoldre la crisi
financera, i és una llàstima, perquè la crisi financera es resol bé. Si hi
ha cinc bilions de dòlars que han desaparegut, quan els governs tornin
a posar els cinc bilions de dòlars, tot arreglat. Després ja veurem com
els paguem, perquè en el fons són diners de tots nosaltres, però les
crisis financeres s’arreglen perquè són un problema de diners. Les crisis
de model de creixement no s’arreglen amb tanta facilitat. Per tant,
quan s’acabarà la crisi? La crisi financera internacional s’acabarà curant.
Només cal que vulguin Obama, Merkel, Brown, Sarkozy i dos o tres
més i diguin: «Escolta, què s’ha de fer per acabar això d’una vegada?»
Crec que hi estan bastant disposats; de fet ja he comentat que ja han
donat 3,7 bilions de dòlars. Els països que estaven creixent bé, com
Alemanya, que creixien a l’1 o el 2%, sense bombolles com la que
hem viscut nosaltres, en el moment en què va haver-hi la crisi financera
i els bancs van deixar de donar crèdit la seva economia es va enfonsar
i ara està decreixent. El dia que s’arreglin els bancs, l’economia alemanya
es recuperarà i tornarà a créixer a l’1 o el 2 per cent. Hi haurà el que
entenem per una recuperació econòmica. Però el dia que la crisi internacional
s’arregli aquí estarem igual, perquè aquest no ha estat el nostre
problema, això nostre no és una recuperació.
Pobres de nosaltres que la solució a aquesta crisi fos que un milió de
persones aturades tornessin a posar totxos. Seguiríem la mateixa dinàmica
maleïda que hem portat durant aquest temps. La solució de la
nostra crisi econòmica és molt més seriosa, molt més llarga i molt més
complexa, perquè vol dir, entre altres coses, que ens hem d’inventar
dos milions de llocs de treball per a una gent que ha de passar a fer
coses que no feia abans. Potser sí que, d’aquests aturats, mig milió són
conseqüència del tancament d’una botiga, i quan torni a funcionar
l’economia la botiga tornarà a obrir i ells tornaran a tenir feina. Però de
totes les persones que durant aquest any i mig han passat a l’atur, quan
tornin a treballar entre un milió i un milió i mig faran feines diferents
de les que estaven fent, i això no és fàcil i implica a tothom. Això no ho
arreglarà el govern, perquè no és resol posant-hi diners.
És una situació molt semblant a la que jo vaig viure al ministeri quan
vam fer la reconversió industrial. Vam haver de fer exactament això,
de manera que ho explico amb coneixement de causa. Jo vaig entrar al
ministeri amb un 24 per cent de la població a l’atur, ara estem en un
24 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat