Escola d'estiu 2009: Caos i diversitat, educar - Associació de ...

Joan Majó
manera artificial el creixement d’un sector que no tenia per què créixer.
Tenint en compte la demografia espanyola, els experts diuen que
Espanya necessitaria cada any, aproximadament, entre tres-cents i trescents
cinquanta mil pisos o habitatges nous. En aquesta última època,
alguns anys se n’han construït vuit-cents mil, perquè la gent els
comprava. Si s’ofereix un producte i es compra, doncs van fent. Per
què els comprava la gent? Tres-centes mil persones els compraven
perquè els necessitaven, però les altres cinc-centes mil per què els
compraven? Per dues raons: en primer lloc, perquè el finançament
arribava al 100 per cent, i fins i tot al 120 per cent del preu de l’habitatge.
Es donaven més diners dels que s’havien de pagar pel pis. I en segon
lloc, perquè la persona que el comprava però no el necessitava deia:
«Em financen el pis i d’aquí a dos anys valdrà més, per tant me’l compro.
Si d’aquí a dos anys la cosa no va bé, em vendré el pis i com a
mínim faré negoci.»
Així doncs, durant tot aquest temps hem creat una bombolla de demanda
artificial que ha generat una oferta artificial. Hem fabricat més
pisos dels que havíem de fabricar. I hem fet venir gent de fora perquè
aquí no n’hi havia prou i hem anat alimentant la situació.
Fins quan? El que sí que ha provocat la crisi financera internacional és
que explotés la nostra crisi. Per què? Perquè, com acabem de dir, en
un moment donat tot el finançament que els bancs i les caixes
espanyoles donaven als seus clients l’anaven a buscar fora. En el
moment en què hi ha hagut la crisi financera internacional s’ha col·lapsat
el sistema internacional, i per tant els bancs i caixes espanyoles no han
pogut anar a buscar diners a fora. Al contrari, els bancs europeus els
han dit: «Escolteu, el crèdit que venç el mes que ve ens l’heu de tornar,
perquè ara nosaltres no el podem renovar.» Això ha fet que es col·lapsi
el finançament; la crisi espanyola no ha passat perquè els bancs
s’enfonsessin, sinó perquè no tenien líquid. No tenien líquid perquè
no tenien estalvis, que és d’on surten els diners, i els de fora no els en
deixaven. I en el moment en què es va acabar el finançament es va acabar
la música que estàvem ballant. La gent ja no va comprar més pisos,
alguns van començar a vendre perquè ja van veure que no pujarien de
valor i tot es va enfonsar. I tot això s’ha acabat amb 1,2 milions d’habitatges
acabats que no tenen comprador, perquè hem tornat a la realitat.
Fixeu-vos que representen quatre anys, tenim estoc per a quatre anys.
Podríem estar quatre anys sense fer ni un pis i anar venent l’estoc.
22 44a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat