Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

i6 Joaquim Bolet y Sisó
nuaren units aquestos comtats finsa la mort de Guifré o Gaufret Tany 991.
Aquest comte 'Is dividí entre 'Is seus íïlls, donant el de Roselló a Gelabert
y a Huc el d' Empúries. El de Rosselló fou posseit pels descendents de Gelabert,
fins qu'al any 1 172 passà al poder del rey d'Aragó Don Alfons, en
virtut de disposició testamentària del comte Gerart II. El d' Empúries
continuà essent dels descendents d' lluc fins que fou unit a la corona, en
temps de Jaume II, al acabarse el primer quart del sigle xiii, per raò de la
mort de Dona Marquesa, filla única del comte Malgaulí.
El comtat de Pallars s'extingí en 1488.
De tots aquestos comtats se 'n conserven monedes, feta excepció del de
Cerdanya-Conflent, v encara d'aquèst consta que també n'encunyà. A més
dels comtes, bateren monedes a Catalunya, durant l'època comtal, els vescomtes
de Cardona y potser també 'Is de Berga. Llurs monedes, de les que
no se 'n coneixen exemplars, deuen ser considerades com a senyorials, lo
meteix que les dels bisbes d'Ausona, el dret dels quals a batre moneda
prové de la cessió feta a llur favor pel comte Wifret Borrell, comte de Barcelona,
Gerona y Ausona.
Un document del any 11 11, citat per En Salat ^'\ parla de moneda de
Manresa. L'existència d'aquesta moneda es difícil d'explicar, per que no
sabem que la ciutat de Manresa hagués tingut altres senyors que'ls comtes
de Barcelona-Ausona. Donat el cas de no estar equivocat el document (lo
que no havem pogut comprobar, per haver desaparegut quan la crema del
monestir de Montserrat, en qual arxiu se conservava), la moneda de Man-
resa degué ser batuda per orde o ab permís del comte Ramon Berenguer III.
S'ha de recordar que Manresa pertanyia al comtat d'Ausona, ont no podia
Ramon Berenguer encunyar moneda, per posseirhi 'I dret de bàtrela 'Is bis-
bes de Vi eh.
Pera ferse càrrec de com conseguiren els comtes el dret de batre moneda,
s'hà de tenir present que tots els esforços fets pels reys Pepí y Carlesmany
pera centralisar la moneda y reduir en llurs Estats el nombre de seques,
s'estrellaren devant les exigències de la realitat y per raò de les condescen-
dències iniciades per Lluís el Piadós y augmentades per Carles el Calvo y
llurs successors immediats. La raresa del numerari en circulació, per una
(i) Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cí7/a/!//?t7. -Barcelona, 1818; dos
volums; t. I, p. 109. Diu que d'una escriptura de venda existent al Arxiu del Monestir de
Montserrat (calaix 10, lligam 38, fol. 8), consta qu'a 17 de Janer de 1 1 1 1 «Pere Mercuri y la
«seva muller vengueren al prior de Montserrat un mas al terme de Guardiola pel preu de
«dotze sous moneda de Manresa anomenada bruna.»