Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 163
exactament iguals als d'aqLicixes monedes y ab les meteixes llegendes que
elles, parla En Salat, al manuscrit del vol. III de sa obra, d'una peça de pii}-
coure. Ja 's compendrà que no pot tractarse més que d'una moneda falsa
de l'època.
Les monedes ns. i ^H y /J9, encara qu'ab diferent emprempta al anvers,
són del meteix Pere, per que, apart de llurs caràcters paleografies, ho per-
suadeix l'escut d'armes que porten gravat. Aqueix escut es el qu'adoptà
l'infant Jaume d' Aragí"), pare de Pere, algun temps després d'haver sigut
nomenat comte dTrgell, segons diu En Monfar: «Ab aqueixos pactes quedà
heretat l'infant d'aquell gran Estat y llavors adoptà les armes del comtat,
soles y sense cap barreja, com se veu en alguns segells seus qu'encara 's
conserven al Arxiu Reyal ; y després jiiiüà aquelles armes ab les d'Aragó
de les dues foi•iuà u}i eseul., dividit en quatre quartels; al primer y tercer
dos pals; al segon y quart, els escacs d'or y negre, qu'eren les armes del
comte d'Urgell» "'. A les monedes de Pere, aquest escut no es quartelat, sinó
partit, potser pera que resulti més ornamental donat el poc espay de que 'I
gravador podia disposar. La llegenda del revers del n. i^g creyem, ab Mon-
far, que pot completarse aixís : Comes
Urgelli el pifcecomes agerensis). De
la meteixa manera deu llegirse la del n. ij8, sols que'l seu gravador posà
la sílaba VI aont no corresponia, com posà al revers la lletra A, final de la
paraula GRACIA, que no li capigué al anvers; prescindint, doncs, d'aqueixa
lletra, la lectura es : Comes Urgelli Vi \^cecomes agerensis .
Pot ser molt bé qu'aqueixes monedes siguin les que feren els argenters
barcelonins Alegre y Dez Feu, ab permís del rey Pere, ab destí al comte
d'Urgell, y el cambidetipu pot indicar també que foren encunyades a Barcelona
y no a Agramunt com les anteriors del meteix comte.
Ens falta parlar dels llautons encunyats per Dona Teresa d'Entença. En
Monfar sospita que son pugeses^ mes les pugeses que s'encunyaven a Lley-
da y altres poblacions, apart de que tenien un cert valor intrínsec, tenien
garantit llur cambi ab la moneda legal corrent, lo qu'ignorem si succeía
respecte als llautons que'ns ocupen. Aqueixos no tenen cap valor intrínsec
y, per lo meteix, sols poden ser moneda fiduciaria o de necessitat. Llur tipu,
tant en la forma del escut, com en la disposició de la llegenda, es una imi-
taci(') del d'algunes monedes feudals franceses, especialment del de les en-
cunyades a Vannes pel duc de Bretanya, Joan I (1237-1286) ^->. Les lletres
(i) IlL•loria de los Coiidcs de l'rgcl, t. II, p.
(2) PoEY d'Avant : t. I, p. 0.\ y 1. 11, n. 14-17.
i 2(3.