Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 23
troba menció de nio}'abali)iSy qu'eren monedes aràbigues que no existiren
ü no circularen lins dos sigles més tart. EI document a que "s refereix En
Elies de Molins es el qu' havem citat del any 902; el preu s'hi estipula en
sous y no en morabatins, y, perla seva data, correspon al temps del govern
del comte \\'ifret Borrell, ) no al de W'ifret el Pilós. L'error prové d'haverse
transcrit l'abreviatura niods per la paraula luoravidis. en lloc de ferho per
la de inodiatas^ mojades, com corresponia, perque's refereix a extensió de
terres de sembradura, es a dir, a la cosa que 's ^XM^ y no al preu de la cosa
\"enuda, preu que 's consigna més avall en sous al meteix document. Aixís
l'esulta del pergamí aludit, la cijpia del qual, treta del original, reprodiiim
al Apèndix ^'\
El comte W'ifret Borrell llegà en son testament a l'iglesia de Sant Pere
de Vich y en sa representació al bisbe y canonjes d'aqueixa iglesia y a llurs
successors en aqueixos càrrecs, el terç de la moneda de dita vila, qu'era del
comte per donaci(') re\al, com se C(.)nsigna a la declaració d'aquest testament
feta pels seus marmessors, que publica Marca ^-\ ab aquestes paraules : «Et
«ideo praecipio vobis meos elemosinarios praedictos Idelero, Garsinde, Su-
«niario et Ermemiro ut de ipsa moneta quod ego per donum Regis tene-
«bam in \•illa Vico ipsam tertiajíi partem similiter donaré faciatis ad do-
«mum Sancti Petri Apostoli vel in manus praedicto Episcopo, Canonicos,
«atque successores eorum qui in ipsius Ecciesia ministrant, donec per se
«ipsos aut legatos eorum ad Regem perganí et praeceptum èxinde íideliter
«requirant ac recipiant.» De la significació d'aquest donatiu "n parlarem ab
més amplitut al tractar de les monedes dels bisbes d'Ausona o \'ich.
Sunyer succeí al seu germà'l dia 2G d'Abril del any 912 y morí'l i5
d'Octubre del 954. Aixamplà les fronteres del comtat de Barcelona pel cantó
del Panadès y 's diu si construí '1 castell d'OIèrdula. Se retirà al claustre
ran\' 945 o 946. De sa muller, Riquilda, tingué quatre fills, Armengol, Bo-
rrell, Miró y Josbert, y una filla, Adelasez. Armengol, qui morí avants que'l
seu pare, havia sigut associat al govern y havia governat particularment els
comtats d'Ausona y Manresa, del any 936 al 942. Borrell actua ja com sobirà
l'an}' 94G, lo que fa creure que, a la mort de son germà Armengol, fou
també associat al govern. Miró heretà del seu parc, juntament ab Borrell,
el govern dels comtats de Barcelona, Ausona y Gerona, y del més petit, Jos-
(i ) J. Elí.\s de Molins : Xumisjuàíica caíalaiia; Ms. al Ar.xiu Municipal de Barcelona.
Apèndi.x; Documenl I.
(2) Marca Hispànica; ap. 64.