Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

200
Joaquim Bolet y Sisó
el Principat, o al menys en alguna part d'ell ont hi hagués falta de mo-
neda menuda o de poc valor, a la castellana d'aquell sobirà que sens
dubte portaren en major o menor quantitat les tropes qu'envià a Cata-
lunya, y
el contrassegcll ab les armes reyals d'Aragó 'ns confirma en la
sospita qu'acabem d'exposar. No es probable qu' aquest fos el ressegell
o senval a que's refereix l'acort dels cònsols de la Seu d'Urgell, únic document
de que tenim noticia en que's parla d'enrics assenyalats y d'assenya-
lar dites monedes, per que de llur contingut sembla deduirsen que'l senyal
hi era posat en la Seu d' Urgell meteix, y, de ser aixís, el ressegell no hauria
sigut el de les armes reyals, sinó un altre. De totes maneres queda demos-
trat que'ls enrics castellans de bilió corregueren y foren ressegellats o as-
senyalats a Catalunya durant el regnat de Joan II.
Altres noticies interessants referents a pesos o pesals de moneda en els
regnats d'Alfons IV y de Joan II ens proporciona el Sr. Carreras, que con-
firmen y amplien lo qu'a propòsit dels meteixos portem manifestat. Diu "1
Sr. Carreras: qu'en la ciutat de la Seu'l mostaçaf era l'encarregat d'intervenir
en els debats y contensions motivades sobre'l pes legal de les monedes,
utilisant pera això balances y pesals apropriats, y qu'entre'ls objectes que
tenia per la ciutat, hi figuren en un inventari del any 1424 :
«.viij. peces de
«pesar realls en que's pot pesar .Ixvj. realls ab son mig reall. — ítem .viij.
«peces de pesar florins on se pot pesar en una pesada .Ij. florins e mig. —
«ítem les minues dels reals e dels florins»; qu'en l'inventari de lo que
posseía un capellà, format l'any 1429, hi consta «una capsa plana ab dos
«balancetes de pesar dines» y «una capsa plana dins la qual ha un pes de
«pesar croats ab ses balances»; y, finalment, que en unes ordinacions fetes
pera'lscambiadors de Barcelona en Març del any 1484, s'hi llegeix que per
«apartar alguns abusos que per los dits Cambiadors se cometen en lo pesar
«de les dites monedes, que d'aqui avant no sia licit ne permès a cambiador
«algú pesar e fer pesar tenint les balances en les mans, ans aquelles haien a
«tenir en calesto een manera que frau algú nosseguescha en lo pesar de dites
«monedes, sots ban de cent sous a quiscu e per quiscuna vegada que serà
«fet lo contrari» ('\ Hi havia, doncs, en el sigle xv a Catalunya, pesals
propris pera florins, pera reyals o croais y pera diners.
Cap més document relatiu a moneda heni trobat del regnat de Joan II,
de data posterior als apuntats.
(i) Monedes del Urgellet; « Boletín », ps. 72 y 73. Lo calasto, diu també ei Sr. Carreras,
era l'aparell qu' aguantava fixament les balances.