Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

378
Joaquim Botet y Sisó
anv 1489. Com aquest ressegell se troba indistintament en els senyals de
les dues emissions qu'hem distingit, resulta que les dues són anteriors a
aquesta data. No coneixem cap meytat malla de les que consta que s'en-
cunvaren, com no ho siguin alguns senyals de mòdul una mica més petit
del qu'aquèsts tenen ordinàriament.
El descrit ab el n. 480, es un senyal dels fabricats en virtut de la llicen-
cia obtinguda l'any 1490. Es de coure y porta gravades les lletres G y E; la
G, de dibuix igual a la dels senyals derrerament encunyats; la E, llatina y
més petita que la G, com la posada per ressegell en els senyals precedents.
El senyal, ressegellat ab una rosa y creuetes, descrit ab el n. 481, obeeix
al acort d'aplicàlorshi aquest ressegell, pres pels jurats de Gerona l'any
1494-
Els dos senyals que segueixen, ab el lipu de la rosa substituint a la G del
anvers (ns. 482 y 483), y que, com hem dit en el text, havien sigut atribuits
equivocadament a Roses, són els fabricats en virtut de les llicencies conce-
dides a Gerona en els anys i5io y i5i2. D'ells, el que no té creuetes al vol-
tant de la rosa y mostra les armes del revers dibuixades molt incorrecta-
ment, es làcil sigui una falsificació dels senyals geronins, de les moltíssimes
que llavors se feren.
Números 484 y 485. Són menuts, de bilió, encunyats a Gerona en els
anys i5i5 y i5)6. acomodats a la llicencia obtinguda durant el regnat de
Dona Germana de Foix. El derrer porta una petita G gòtica al anvers, en
ressegell, que degué serli posada en temps de Carles I, ja que no hi hà cap
noticia de que, governant Ferran II, s'hagués disposat posar en les mone-
des geronines el dit ressegell.
Números 486 a 48g. Aquests senyals o menuts de Vic presenten tres tipus
diferents en l'anvers; primer, la lletra V ab una I a sobre, voltada de
rames y creuetes : segon, el nom de VIC escrit ab totes les lletres, voltat
també de rames o de punts y creuetes, y tercer, el cap coronat del rey ab
la llegenda VIC a sota y orla en lo restant. En el revers totes porten les armes
de Vic, en cayró, en el camp, y en lo restant varis detalls ornamentals.
Foren encunyats en virtut de les llicencies obtingudes per la ciutat en els
anys 1484, 1487, 1493 y Maigy Novembre de i5i i , de les quals les tres primeresdisposen
solament, respecte dels tipus, que 'Is senyals que s'encunyin
han de portar gravades les armes de la ciutat, y les altres dues disposen que
portin gravades les lletres VIC. Ab aquests sols antecedents se fa molt difí-
cil fixar la prioritat entre cada un dels tipus apuntats; per comparació ab
lo practicat en altres localitats en aquell meteix temps, presumim que l'orde