Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 85
se 'Is hi donava 'I sobrenom o calificatiu de barcclonesos. no usat avanls
del temps d'aquest comte y que 's pert al pujar al trono el seu net Ramon
Berenguer III.
3.'"* El fet, justificat pels documents, de que, a Catalunya, V unça d'or era
estimada, avants y després del temps del meteix comte Ramon Berenguer I,
en set mancusos aràbics y la meteixa unça ho era en deu dels mancusos
anomenats barcelonesos.
4.^ EI fet de que no són tan pocs els exemplars d'aquestes monedes que
s'han trobat a Catalunya com se creya En Codera, y de que fins avuy no
consta haverse'n trobat cap fora del territori català.
Y b.^ El tenir aquestes monedes el pes de l'go gr. a l'gi gr., molt inferior
al que tenien, segons En Codera, les encunyades a Ceuta per Yah^a Al-
Motali.
A més a més. tinguem present que l'encunx'ació d'aquestes monedes coin-
cideix ab el període de lluytes que donà peu a les nombroses encunyacions
dels revs de tavfes. y 's compendrà que podia molt bé Ramon Berenguer I
imitar y fins copiar les monedes dels reys aràbics sense por a les conseqüèn-
cies qu'això pogués ocasionarli. Que, posat a ferho, copiés les de Ceuta de
Yahya Al-Motalí, s'explica pel crèdit de que gosaven les monedes de Ceuta
entre 'Is seus súbdits, doncs són nombrosos els documents que donen per
corrents a Barcelona y son comtat els mancusos de Ceuta, y més encare
quan les monedes d'or qu'encunyaven llavors els reys de tayfes eren de
baixa lley, essent precisament els hammudis de Màlaga y Ceuta, segons diu
En Vives, els qui al començar aquest període «prestaren el servey social de
«proveir el comerç de bones monedes ^'^»
Per totes aquestes raons v per lo que tenim manifestat al comentar els
documents del temps del comte Ramon Berenguer I, enscreyem autorisats
per afirmar que 'Is dinars descrits ab els ns. ig y 20 són els mancusos bar-
celonins de que 's parla en dits documents y en els del temps dels seus fills
y successors Ramon Berenguer II y Berenguer Ramon II.
Tornant als senyalats ab el n. 18, de fabricació més tosca y de més diti-
cil llegir que 'Is anteriors, sospitem que furen també encunyats a Barcelo-
na, no sols per haverse trobat aplegats ab aquells en les troballes de Besalú
y de Barcelona, sinó ademés per lo que 's desprèn dels documents que par-
len de mancusos fabricats per Bonnom y per Eneas, moneders establerts,
segons totes les probabilitats, a Barcelona, els quals no 'Is encunyarien sen-
(1) Discurs, p. 7.