Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 49
dels regnes de Valencià y de Mallorca, en agraïment d'aquesta concessió,
s'obligaren a satisfer al rey y als seus successors, cada set anys, en concepte
de monedatge, un morabatí o, en substitució d'ell, set sous de reals de Va-
lencià — proporció que no podia ésser mudada — per habitant que tingués
casa o posseis haver per valor de quinze morabatins o més *".
Poc després d'això, el rey fou autorisat pera batre 20,000 marcs de plata
en reals de Valencià, la qual encunyació arrendà a En A. de Bonnay, G. de
Peralya y G. Arnal, segons resulta de dos documents, l'un sense data y l'al-
tre de 2G de Juliol de 1271. Del darrer se desprèn que tenien part en l'arrendament,
ademés dels citats. En A. de Romanyà, el lill d'En Jusef Aben-
vives, y En Felip Serra y En Albert del Camp, pisans '-^
En la derrera data, havent sigut ampliada en tres milers de marcs més,
pels prohoms y universitat de Valencià, l'autorisació a que 's refereix el
paràgraf anterior, el rey arrendà l'encunyació d'aquests tres mil marcs a
En Huguet de Romanyà, pel preu de 2 1,000 sous de reals de Valencià, lliu-
res de tota despesa, ab facultat d' encunyar, per lliura, igual quantitat d'ò-
bols (niealliariDu) que l'estipulada en l'encunyació del 20,000 marcs pre-
cedents *3>.
En lo successiu, les cites dels reals de Valencià són freqüents en la docu-
mentació.
De tot lo qu'acabem de dir, se 'n dedueix que la moneda anomenada i^eals
de Valencià era de tern, y de talla y valor iguals a la barcelonesa batuda
l'any 1268 y alajaquesa encunyada per Don Jaume poc després; de manera
que la moneda propria d'Aragó, de Catalunya, y de Valencià y Mallorca era
en el fons una meteixa, encara qu'ab distints tipus y encunyada en diferents
regnes. Se 'n dedueix, també, que foren dues les encunyacions de reals de
Valencià fetes per Jaume I : la que tingué principi en 1247, que no sabem
finsa quina quantitat va arribar, y la que 's feya en els anys 1270 y 1271,
que fou de vint y tres mil marcs d'argent.
Les monedes valencianes de Don laume I, que coneixem^ són les que des-
criu y dibuixa M. Heiss, t. II, ps. 183 y 184, y I. 98, ns. i, 2, 3 y4. Són dos
din:rs y dos òbols, variants d'encuny, tots del meteix tipu.
Aquest autor diu que "1 marc de X'alencia pesava 23o'5o grams. Això,
(i'l Apèndix : doc. n. \'I1I. -Salat : t. III, doc. n. 3. -Arxiu Corona Aragó : perg. n. 2586
de Jaume I.
(2'l .\rxiu Corona Aragó : Reg. n. 14, f. 120; Reg. n. 121, f. 3.
(3) ídem : Reg. n, 16, f, 262 v.
Institut d'Estudis Catalans. 7