Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

go Joaquim Boiel y Sisó
el dibuix, ni discutir si li correspon el nom de morabati o '1 de mancús, ni
si s'hà d'atribuir a un o a altre comte. D'aquesta manera no s'hauria donat
ocasió a qu'aquest dibuix hipotètic fos pres per ningú per copia fidel d'una
peça que may ha existit.
B.- COMTAT DE GERONA
Després de la mort de \\'ifret el Pilós, el comtat de Gerona estigué sem-
pre unit al de Barcelona, lo que no fou obstacle pera que disfrutessin, al
menvs, de llurs rendes les comteses Dona Ermessendis y Dona Almodis, per
concessió de llurs respectius marits Ramon Borrell y Ramon Berenguer I.
La sèrie cronològica dels comtes de Gerona es doncs la dels de Barcelona,
y a lo dit al parlar d'aquèstos ens referim.
La primera menció de la moneda geronina 's troba a la concessió feta pel
comte Sunyer, l'any 934, a l'Iglesia de Gerona y als seus bisbes, del terç de
la moneda qu'a la ciutat de Gerona y son comtat s'encunyés, expressant que
si '1 comte la venia, el bisbe deuria percebin la tercera part del preu. v si
en alguna ocasió el comte 'Is seus successors volguessin fer us del dret de
fabricaria, poguessin ferho per mediació de llurs oficials, ab intervenció
dels oficials del bisbe, els qui rebrien d'aquèlls la referida tercera part. Kl
comte 's reservà '1 dret de jutjar als que la falsifiquessin, y declarà nul tot
lo qu'ell, els seus successors o altres qualsevols fessin contra l'expressada
concessió, imposant al contraventor, en concepte d'esmena, l'obligació d'entregar
mil sous a la dita Iglesia ^'\ Resulta d'aquest document que'l comte
Sunyer, no solament donà a la Catedral y bisbe de Gerona la tercera part
de la moneda que s'encunyés a la ciutat v al comtat de Gerona, sinó que li
reconegué igualment el dret d'encunyaria, ab certes reserves.
L'anterior concessió fou posteriorment confirmada, primer a la confirmació
general dels bens y drets de l'Iglesia geronina feta pel papa Silves-
tre II l'any 1002, y després a la nova confirmació dels predits bens y drets y
augments d'ells, feta en 1038 ab motiu de la dedicació del temple que de nou
s'havia edificat, per la comtesa Dona Ermessendis, son net el comte Ramon
(1)
Apcndi.x; Document II.