Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

xxx Joaquim Bolet y Sisó
en més poques encara monedes locals; a lesderreres.com a les comtals, fan
quasi be sempre referència a l'emprempta.
Ademés d'alguns símbols y llegendes accessoris, posats a les monedes
com complement de l'emprempta principal, o com ornament y també de
vegades com signes de seca, d'emissió y de mestres de seca. se n'hi veuen
d'altres gravats després d'haver estat les monedes en circulació. Aquestos
se denominen marques y contramarques, y llur objecte obeeix a diferents
motius. A Catalunxa abunden dintre "1 numerari local, y a les monedes
que'n tenen se les anomena }'esse)i}•alades•. de símbols y llegendes accessoris
se n'hi troben pocs, feta excepció dels llorinsy d'algunes altres monedes
d'or.
Els antics anomenaven íessej'es a certes peces de metall o d'altres matè-
ries '", que tenien sovint l'aspecte de monedes per la llur forma y per portar
(i) M. Babelon, a la p. 390 de son llibre Les origines de la monnaie, diu que "Is bizantins
y sobre tot els àrabs, a Egipte y a Sirià, tingueren monedes de vidre, y a la p. 419 parla de
tcsseres antigues monetiformes de plom, de ferro, de porcellana d'Egipte y d'argila
que s" usaren també com monedes obsidionals o com monedes fiduciaries.
cuyta,
L'autor d'aquest llibre posseeix una tessera monetiforme d'argila cuyta trovada a Empú-
ries, que, per ésser inèdita y potser l'única de son gcnre trobada a Catalunya, creu que serà
vista ab gust pels llegidors. Les seves reproducció y descripció són com segueix :
Am>. Dos barres o ratlles horitzontals, de diferent llargada, y altres tres verticals, també
de diferent llargada, sota d'aquèlles; orla linial.
Rev. Al camp, dofí nadant, a dreta; orla linial.
Gruix : uns 4 milímetres.
De monedes de vidre, el coleccionista barceloní En Joseph Busquets ne posseeix una, trobada
a Palestina, que creyém inèdita, y descrivim a continuació
•
:
Anv. -\- AEONTIOV; al camp, bust del emperador, de cara : té 'I
bras dret aixecat y ab la mà esquerra sembla aguantar un rotllo o plec
{rolumen); l'orla, molt sortida, té la forma del motiu arquitectural anomenat
toro.
Dels dos Leoncis, qui portaren el títul d'Emperador d'Orient, el I y
cl II, als que podria pertànyer per ses empremptes la moneda, creyem
qu'esdel primer, per haver estat aquest governador de Sirià, ont fou
proclamat emperador l'any 484, y.d'ont no 's mogué, lluytant ab l'Emperador
Zenón, qui 'I feu decapitar l'any 488. De Leonci II no se sab que may hagués estat
a Sirià.