Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

i52
Joaquim Bolet y Sisó
l'agramuntesa qu'avants y des de temps immemorial hi corria, per qual mo-
tiu el rey Alfons, pera evitar perjudicis al comtat d'Urgell, escrigué al
bisbe ordenantli que revoqués les ordres qu'havía donades o de lo contrari
disposaria lo convenient '".
Per fi, en 1374, el rey Pere, a petició de son nebot el comte Pere y sens
perjudici de les regalies de la corona, concedí permis als argenters de Bar-
celona Joan Alegre y Romeu dez Feu pera encunyar moneda a nom y ab
trossells del comte *2'.
Dels documents relacionats se 'n desprèn que la moneda agramuntesa
era la moneda dels comtes d' Urgell, els qui la fabricaven a la vila d'Agramunt,
unt hi tenien eJiíici pera això destinat: que '1 monastir de Poblet
percebia '1 delme de la moneda que 's batia al comtat, y que 'Is bisbes d' Ur-
gell hi tenien algun dret, sense que sapiguem en què consistia aqueix dret
y quin fos son origen.
Monfar, ab referència a Finistres, menciona la donació del delme de la
moneda del comtat d'Urgell feta al monastir de Poblet, qual delme diu
que percebia encara aquest l'any 1304. Diu també que 'Is diners d'Agramunt
y els anomenats comitales Urgelli eren del meteix valor que "Is jaque-
sos y qu'aixís consta de moltes escriptures, de les que "n menciona algunes
qu'obren en un registre del arxiu reyal de Barcelona, titulat Comiialus Ur-
gelli anni MCCCXIV iisqiie MCCCXXVIÍ; y afegeix, per últim, però sense
aduir cap comprovant, que 'Is comtes d'Urgell encunyaren moneda,
ademés d'a la vila d'Agramunt, a la ciutat de Balaguer, essent els diners
encunyats a Balaguer els que s'anomenaren comilales Urgelli •-'.
Que 'Is diners agramuntesos eren del meteix valor que 'is jaquesos, ho
comproven les escriptures dels anys 1196, 1268 y 12G8 qu'hem enumerat,
a la primera de les quals se 'Is fa equivalents a la moneda barcelonesa y a
les altres dues se fa constar qu'eren de quatern o sigui de la meteixa lley que
tenia la moneda jaquesa o aragonesa.
En quant a l'encunyació de monedes comtals a Balaguer, no està fins ara
justificada. Es possible que fossin encunyades en aquesta ciutat les qu'a-
tribuim a Pere Ansúrez y a son net Armengol VI.
A diferencia dels demés comtats, y probablement per haver durat al d'Ur-
(i) Monfar : Historia de los Condes de Urgel, t. II, ps. 301 y 302.
n. XIV. Aqueix document el lenía disposat En Salat pera en-
Document (2) Apèndix :
cloure! al t. III de la seva obra y es al Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre Gratiar., 52,
f. 295 de Pere III.
(3) Historia de los Condes de Urgel : p. 296 y següents.