Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

46
Joaquim Botcl y Sisó
rastre als documents de l'època: y apart del jurament de Gerart y Esteve y
dels mancusos encunyats per Bonnom y per Eneas, hi compareix el cali-
ficatiu barcelonesos aplicat als mancusos de Barcelona, d' una manera exac-
tament igual a l'usada al donar als de Ceuta '1 calificatiu cepiinos o cepiis;
als de Çaragoça, el de saragonciaiios', als de Valencià, el de valenciani
l'ülencie^ y de la meteixa manera que 's donarà més endevant el de malachinos
als morabatins encunxats a Màlaga, y s'apliquen en general en Nu-
mismàtica 'Is calificatius jacenses, inalgorienses, iuronenses, parisüs^ etc.
als diners encunyats respectivament a Jaca, Magalona, Tours, Paris. etc. *")
Els documents ens proporcionen ademés altres noticies encara més concretes
: «Mancusos .xl. duos de ipsos quae hodie faciunl in Barchinona in
rem valenlem»^ es a dir : «mancusos quaranta dos d'aquells qu avuy fan
a Barcelona^ en coses equivalents al llur valor», se llegeix en un del any
1064 ja citat, texte que no 's pot traduir ni entendre com s'ha volgut fer :
«mancusos quaranta dos dels qu equivalen a Barcelona ^-V>, per que la frase
no tindria sentit, faltanthi l'indicació de l'equivalència. En aquest el valor
hi està expressat ab les paraules «mancusos quaranta dos dels qu'avuy
fan a Barcelona», y l'equivalència ab les paraules «in rem valentem». que
són les meteixes que com una fórmula consagrada per l'us se posen en tots
els documents del nostre país, estipulantshi '1 pagament ab efectes de valor
igual al d'una quantitat de moneda determinada. En un document del io56
s'hi llegeix : «mancusos duos auri codi Barchinone pensatos legiíime et solidos
sex de dinarios monete argeníee Barchinone que hodie currit»^ que
vol dir en català :
«mancusos
dos d'or cuyt de Barcelona pesats ab legali-
tat y sous sis de diners de la moneda d'argent de Barcelona qu'avuy corre»;
en aquest document s'especifica la mena de monedes efectives ab les quals
havia de pagarse '1 preu d'una venda, qu'era ab dos mancusos d'or cuyt de
Barcelona y ab sis sous de diners, o sigui setanta dos diners de plata cor-
rents, també de Barcelona. Si 'Is mancusos de que 's tracta haguessin indi-
cat una unitat de valor un simple valor, hi fora de més el calificatiu de
barcelonesos que se 'Is hi dóna, per que, pagant ab diners de plata, ab el
calificatiu de barcelonesos que 's dóna a aquestos n'hi hauria hagut prou;
el primer calificatiu no pot, per consegüent, aplicarse més qu'als dos man-
cusos, y, o bé no vol dir res, o bé significa que 's tracta de mancusos de
Barcelona y no d'altres qualsevols. En una escriptura del any 1067, llegim :
(i) Documents dels anys 1048 al 1068, avants citais.
(2) Vives : Revista y article citats, p. 413.