Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

192
Joaquim Botet y Sisó
direm alyuna cosa més sobre la lliga y
pes de les monedes comtals cata-
lanes.
Durant els sigles ix, x y part del xi, les monedes eren de plata fina, això
es, de lley de 11 diners y 12 grans; als documents del nostre país no s'hi
troba res qu'indiqui que s'encunyessin ab lliga. Les despeses de fabricació
y 'Is rendiments que's treyen de la moneda, devien traduirse en augments
de talla y, per consegüent, en disminució de pes dels diners y òbols encu-
nyats. A derrers del sigle xi se llegeixen als documents algunes expressions
que crevem fan referència a la lliga; ens referim principalment al del any
1097, que diu : «... aut per qiiiugenlos solidos de plata qui nou teneat nisi
medium argeucium de inalo.» Aquest mitj argenç de dany de malo^ ex-
pressa la quantitat de menys valor que tenia la plata amonenada o sigui
la lliga que tenien les monedes. Ignorem quina era ab exactitut la talla dels
diners l'any loijy, que sabem havia disposat fós la de dos per un el comte
Ramon Berenguer I l'any io56. Es probable que continués essent la meteixa,
en qual cas dos sous de diners corrents devien valer un sou de plata. }• el
mitj argenç per sou de diners corrents, que són als que'l document se refe-
reix, representa un argenç per sou de plata. Ara bé, com el sou tenia vuyt
argenços, un argenç de lliga per sou representava una vuytava part del va-
lor d'aquèst o sigui un vuyté de lliga per sou. Això explica '1 significat del
calificatiu de octava aplicat a les monedes en documents d'aquest meteix
temps a poca diferencia, com són els citats dels anys 1081, 1083 y 1087 que
l'usen ab relaci(') a unces y a mancusos d'or, pera expressar, sens dubte,
que '1 valor d'aquestes monedes de compte havia d'esser apreciat o satisfet
en diners corrents que no tinguessin més qu'un octau de lliga o, lo que's
lo meteix, mitj argenç per sou de dany *'*. Conseqüència de lo qu'acabem
de manifestar es que les monedes catalanes tenien, a derrers del sigle xi, el
i2'5o per cent de lliga. Dels anys iioi y 11 13, respectivament, són dos documents
als quals se llegeix : libras (tantes) de plata in unoquaque solido
argenciu)u uiiuin cuiuscumque inetalli continentis ^^^ y del any 1128 sí'mt
altres dos als quals se llegeix : (tantes) libras plate tenenles in unoquaque
solido unum argencium *3)^ que suposem vol dir de qualsevol altre metall
(i) En Salat (p. 176) enumera les unces d'orde Barcelona de octava cnue les monedes
incertes y desconegudes qu'han corregut a Catalunya; En Balari (ps. 665 y 668) menciona
les unces y 'Is. mancusos de octava, sense donarne cap explicació, y En Vives (revista y article
citats, p. 414), diu : «No encontramos el significado de los nombres manu cnae y de
octava aplicados a los mancusos.»
(21 Arxiu Corona Aragó : pergs. ns. 68 y 168 de Ramon Berenguer lli.
(3) ídem : pergs. ns. 305 y 306 del meteix comte.