Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

88 Joaquim Bolel y Sisó
bilió de que parlen les escriptures. Seguint a En Salat, diu que la moneda
de inielo tenia solament una dotzava part de plata: lo meteix, a poca dife-
rencia, que diu En Campaner, y que copià En Elias de Molins en son
llibre (').
Aquest últim, en un article que ja hem mencionat, dóna compte d'una
copiosíssima troballa de monedes d'aquestes, més de 17,000 exemplars, feta
al Santuari de la Mare de Deu del Coll, diòcesi de \'ic y comarca anome-
nada Les Guilleríes, a derrers del any 1895 a principis del 189G, y les des-
criu y estudia minuciosament. Recalca '1 fet de que la llegenda en totes elles
es BARCINO, les atribueix al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV,
per varies raons, entre altres per la molt poderosa de que formava part de
la troballa un diner del comte Gausfret III del Rosselló (i i i5-i 163) y, final-
ment, dóna noticies molt interessants de llur pes y de la riquesa de llur
metall.
Diu Mossèn Gudiol :
«Les
majors miden, unes ab altres, de iG a 19 mi-
«límetres de diàmetre y les menors ,12 o 13... El metall del qual unes y al-
«tres estan compostes, segons a primera vista s'observa, es l'anomenat bilió
«o sigui plata baixa ab aligació de coure. La composició aproximada del
«metall de que 's tracta aqui es que, per cada 33 grams, n'hi hàn uns 1 3 de
«plata, un poc més de i5 de lliga aligació, y 5 d'escories; per més qu'a-
«quest anàlisi no es completament exacte, permet compendre la classe de
«riquesa del metall de qu'està formada la troballa. Les monedes majors,
«que pesen cada una cosa de 65 centigrams, pertanyen al valor y han de
«classificarse com diners; les menors són els òbols de les anteriors, ab un
«pes d'uns ©'33 grams cada una.»
D'aquestes noticies podem deduir :
primerament, qu'en cada diner hi hà
a poca diferencia, un quaranta per cent de plata fina, lo qu'exclou l'idea de
qu'aquestes monedes puguin ser les de unelo, les quals se suposa que no
tenien més que la dotzava part de plata fina; y, segonament, que la talla
d'aquestos diners era, també molt aproximadament, la de cinquanta sous
per lliura de plata, qu'es la meteixa que porten els documents pera les mo-
nedes del temps de Ramon Berenguer IV. Abdúes deduccions venen a con-
firmar l'atribució d'aquestes monedes al mencionat comte.
Per lo que toca a les empremptes, la creu cantonada y 'Is anells ocupant
tota l'aria de la moneda, sense anar acompanyats de llegenda, no "1 conei-
(i) CoLSON : ps. 47 y 48 y I. II, ns. i5 y 16; IIkiss : p. 68; Campaner : p. 303; y Elías
DE Molins : t. I, p. 46.