Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

XXIV Joaquim Botet y Sisó
moneda. La lliura pes continuà essent a poca diferencia la meteixa; però la
lliura moneda 's convertí en la suma del valor que representaven doscents
quaranta diners dels corrents. Lo que passà ab la lliura pes, s'ha d'extendre
als sous y als divisors ponderals de la lliura usats com monedes imaginaries
o de compte. Aquesta diferencia l'expressen els documents catalans indi-
cant si les monedes imaginaries de que s'hi parla s'hàn d'entendre a pes,
ad pensiim^ etc. o si s'hàn d'entendre de moneda^ de diners, de diners cor-
rents. El sistema monetari continuava essent el meteix, però la seva basa,
la lliura, d'un valor fixe s'havia convertit en un valor variable. A Catalunya,
des de darrers del sigle xii y pot ser un xic avants, la lliura moneda
prevalesqué sobre la lliura pes; per manera qu'als documents en que no
s'expressa de quina lliura o altra moneda imaginaria 's tracta, s'hà d'en-
tendre que 's refereixen al valor de la moneda corrent y no al pes.
Aquesta diferencia entre '1 valor dels pesos ponderals y dels pesos mone-
taris, exigi la fabricació y us de pesos especials pera les monedes. Dels que's
fabricaren y s'usaren a Catalunya, se 'n sab molt poca cosa. Creyem qu'hi
fan alusió les paraules pesas, pessas y pensas, qu'ab referència a monedes
se troben usades en alguns documents, així com també la paraula maucií-
sal. No hi hà dubte que son pesos monetaris els pesals que manà fer el rey
Martí pera pesar els florins, dels quals, com veurem, se 'n conserven al-
guns, així com se 'n conserven d'altres destinats probablement a pesar els
croats, alguns d'ells, tant per En Salat com per En Heiss, presos erradament
per monedes.
Durant tota la durada del sistema monetari català, l'unitat monetària
pera la moneda imaginaria o de compte ha sigut la lliura, y pera la mone-
da efectiva y corrent, el diner. La primera s'ha usat ab preferència pera
les quantitats d'alguna consideració; el diner, pera les quantitats petites.
El marc, de vuyt unces, substituí a Catalunya a la lliura, pera la talla de
les monedes, a derrers del sigle xii. S'usà també com moneda de compte,
però en aquest concepte molt menys freqüentment que la lliura.
Quin era '1 pes del marc de Barcelona, que fou de segur l'usat pera la
talla de les monedes reyals catalanes, que s'encunyaven a la seca de dita
ciutat, no es cosa averiguada. M. Guilhiermoz creu que '1 pes del marc de
Barcelona fou de 27r9476 grams y es avuy de 2G7'3333 grams