Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

XLviii Joaquim Boiel y Sisó
De conformitat ab aqueix sistema, encunyaren monedes de plata durant
el sigle III, els Ebusitans y les ciutats de Càdiz, Sagunt y Lleyda. Les de
Lleyda tenen les empremptes copiades de les de Marsella, això es, al an-
vers el cap d'Apolus, nu y sense barba, y
al revers una roda de quatre
raigs. Dels cinc exemplars \ariats que s'atribueixen a dita població, dos
porten la llegenda ibèrica í^hfÇX y ademés les lletres M y A, o la derrera
sola, y en un d'aquestos meteixos, com en un dels restants en que no hi hà
llegenda ibèrica, hi íigura un gos o llop "'. No posem en dubte que foren
encunyades a Lleyda, per justificarho aixis sa llegenda ibèrica, el símbol
indicat y per l'haver estat trobades en territori català o prop d'aquèst, com
tampoc ne posem en que justifiquin una aliança o inteligencia monetària
entre Lleyda y Marsella, com semblen indicarho llurs tipus y les lletres M y
A, inicials de Massalia^ que 's llegeixen en algunes d'elles; però si que justifiquin
una inteligencia monetària de Lleyda o de Lleyda y Marsella ab
Empúries, com s'ha dit, per que res s'hi veu (ni llegendes, ni empremptes,
ni símbols) que faci alusió a Empúries. Lo meteix tenim de dir de la mo-
nedeta de Sagunt, publicada per En Pujol y En Zobel, qual anvers, per la
mala conservació del exemplar, resulta indesxifrable y en qual revers, al
voltant d'un bust de cavall, hi hà una llegenda ibèrica semblant a la que
porten altres monedes d'aquesta ciutat ^^\ per que no hi veyem res que la
relacioni ab el monedatje grec d' Empúries. Es veritat qu'en una moneda
ibèrica, potser encunyada a Empúries, s'hi veu al revers com emprempta
un bust de cavall de dibuix molt semblant al qu'hi hà a la monedeta de
Sagunt, però l'encunyació de la d' Empúries es molt posterior a la de Sagunt
y correspon ja a l'època de la dominació romana, com ho justifiquen
els dos globets o punts que porta gravats, indicatius de llur valor : dues unces,
o sigui un sextant. La monedeta de Sagunt no té de comú, ab les d' Em-
púries, més que '1 sistema monetari, qu'es sabut no fou exclusiu de la dita
ciutat.
No 's coneix cap moneda cartaginesa encunyada en territori català; les
questa romana, moneda propria de plata acomodada al sistema monetari que d'avants tenia
establert. El pes de les dracmes de la troballa de Sagaró passa de molt, segons les noticies
que 'n dóna En Pujol y '1 que tenen les que posseim de la meteixa procedència, del de 390
grams, fixat pera '1 denari romà l'any 217, y del de 3'4i que tingué desde mitjans del sigle 11.
L'ausencia de divisors de la dracma en dita troballa prova, així meteix, qu' Empúries l'any
200 havia ja deixat d'encunyarne, degut potser a que ja no eren tan necessaris, per poguer
ferse les petites transaccions en moneda de coure.
{i) l'ujOL : I. VII, ns. 130 a 132; Zobel : 1. IV, n. 8.
(2) Pujol : I. VII, n. 133; Zobel : p. 123.