Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes i85
de seca, y això induí de segur a M. lieiss a pendre per un gos, en el mitj
floii n. 274, ei senyal que no es un gos sin(') un cavall, com se veu ben clar
en el tlori de la colecció del senyor Marquès de Dou (n. 273).
A lo dit del timbre d'or, ns. 276 y 277. hi afegirem quelcom respecte dels
seus tipus. El del anvers, segons iM. I leiss, «es evidentment una imitació dels
reyals d'or francesos que 's començaren a encunyar en temps de Felip lli
(i 270- 1 285) y duraven encara en temps de loan II d'Aragó.» Pot ser qu'ho
sigui, però en tot cas es una imitació molt superior al original per l'elegan-
cia y sobrietat de la composició, que '1 distingeixen de les monedes d'or
franceses, carregades en general de detalls y ornaments. El del revers,
sense ésser original, per que d'escuts ab elms cimats d'animals més menys
fantàstics se 'n veuen en altres monedes del sigle xi\', se fa notar també per
la correcció del dibuix. No hi hà dubte que '1 revers dels timbres d'or de
Valencià, l'analogia dels quals ab el d'aquesta moneda observa també M.
Heiss, es una imitació o copia del dels timbres d'Aragó de Don Joan I. La
sobrevesta o vestit extern que porta '1 rev, en la que s'hi noten amples llis-
tes o faixes en sentit vertical, deu ser la dalmalica reyalada, això es, ab els
colors reyals groc y vermell, de que parla 'I contracte d'arrendament.
El tipu y les llegendes dels coronats descrits, són exactament els disposats
en l'arrendament pera la llur encunyació. Sols el n. 279 se 'n separa en la
llegenda del anvers, que no es Johannes Rex Aragoniim. sinó Johannes
En els coronats senzills, s'hi posaren quatre
Dei Gracia Rex Aragó niim .
punts al voltant del bust del anvers y altres quatre a les puntes dels angles
del escut del revers pera indicar el llur valor, quatre diners, de conformitat
a lo ordenat en i5 de Febrer de 1395. Lo poc que 's veu del trajo del mo-
narca, persuadeix, sobre tot comparantlo ab el dels timbres, que '1 rey vesteix
també la dalmalica reyalada y no la loriga... de ciieros relorcidos y
aniidados, com equivocadament suposa En Salat.
- No 's coneixen, que nosaltres sapiguem, mitjos coronats o peces de dos
diners.
Finalment, creyem, com iM. 1 leiss. que pertanxen a Joan II y no a Joan I,
els croats rossellonesos qu'atribueix a aquest derrer En Vidal-Quadras y
descriu en son Catàlec ab els ns. 5760. 5767 y 5768.
Institut d'Estudis Catalans.
24