Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

1 10 Joaquim Botel y Sisó
Gènova, qu'era aliada de Venècia y del emperador d'Orient. Els genovesos
foren vençuts, en 1352. en el Bòsfor de Tracia y, en 1354. a Alguer, essent
capdill del estol aragonès Bernat de Cabrera. El meteix any, el rey se tre-
lladà a Sardenya per afogar la rebelió del jutge d'Arbòrea. En i355, s'apo-
derà d'Alguer, feu les paus ab Arbòrea y reuní corts a Càller, En 1356,
començà la guerra ab Castella, que no s'acabà fins tretze anys desprès. En
1372, retornà al net de Bernat de Cabrera, al qui havia fet tallar el cap en
13G4, els bens que foren dels seus passats; y s' iniciaren les negociacions pera
la pau ab Castella, que fou firmada en 1374. Cedí al seu fill Don Martí els
drets que tenia a la corona de Sicília. Acceptà en 1381 el senyoriu d'Atenes
y Neopatria, Morí, finalment, a Barcelona, el 5 de Janer, de 1387, desprès de
62 anys de regnat. Va ser casat quatre vegades : de la primera muller, Maria
de Navarra, va tenir, entre altres fills, a Dona Constança, qui 's casà ab
el rey de Sicilià Don Frederic, y a Dona Joana, qui 's casà ab el comte
d'Empuries, De Dona Alionor de Portugal no tingué successió. De Dona
Alionor de Sicilià tingué a Don Joan y a Don Martí, sos successors en el regne
d'Aragó, y a Dona Alionor, qui fou muller del rey de Castella Joan I. De son
derrer matrimoni, ab Dona Sibilia de Forcià, varen nàixer Don Alfons,
comte de Morella, y Dona Isabel, qui 's va casar ab el comte d'Urgell Don
Jaume.
Pere III va encunyar monedes a Sardenya, a Mallorca, y en els seus an-
tics Estats : Aragó, Valencià y Catalunya. Caracterisa '1 seu regnat l'intro-
ducció, en els derrers, de la moneda d'or, qu'al principi s'encunN-à solament
en la nova seca reyal establerta a Perpinyà y mès tart en tots els dits regnes.
Constitueix així meteix una nota numismàtica característica, la freqüència
ab que Pere III va fer batre, oculta o be obertament, monedes d'altres paísos,
molt en particular franceses y castellanes.
Són abundants els documents numismàtics de Pere III que 's conserven,
alguns d'ells publicats y altres inèdits, dels quals donarem noticia, haventsen
escapat de segur encare no pocs a la nostra diligència. Els agruparem,
seguint la pauta adoptada, segons els Estats a que fan referència, y formarem
agrupacions separades ab els relatius als llorins, per haver tingut aquesta
moneda d'or curs legal en tots els Estats peninsulars d'aquest monarca, y
ab els que fan referència a l'encunyació de monedes de paísos forasters.