18.05.2013 Views

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

222 Joaquim Botet y Sisó<br />

d'arrendament de les blanques coronades, qual contracta tenien En iMontpalau<br />

y En Dez Cortey, y no es de creure que la mort del rey fos causa de que<br />

cessessin en l'encunyació d'aquestes <strong>monedes</strong>, ab greu perjudici de llurs in-<br />

teressos; emperò, <strong>com</strong> llavors els Estats d'Aragó estigueren dos anys òrfens<br />

de sobirà, no quedava als arrendadors cap més recurs que continuar encu-<br />

nyantles a nom del rey difunt, o suprimirhi '1 nom del rey. Sembla qu'ob-<br />

taren per lo derrer y substituiren en l'anvers la llegenda que contenia '1<br />

nom del sobirà, ab la meteixa del revers, «Dominus protector meus el adjii-<br />

tor». Així 'ns expliquem les llegendes de l'interessant moneda n. 329,<br />

qu'avuy posseeix M. Massot. Al nostre entendre, aquesta moneda fou ba-<br />

tuda durant l'interregne que seguí al regnat del rey Martí, o be en la seca<br />

de Perpinyà, o be en la seca de Gerona, qu'es lo que tenim per més pro-<br />

bable.<br />

FERRAN I (1412-141G)<br />

Pujà al soli reyal després de la publicació de la sentencia de Casp, en 28<br />

de Juny de 1412. En aquest meteix any rebé de Benet XIII l'investidura del<br />

regne de Sicília. Confirmà en el govern de l'illa a Dona Blanca, ab un con-<br />

sell de vuyt viç-gerents, però aquesta senyora 's retirà abiat a Navarra. Vencé<br />

en 1413 al <strong>com</strong>te d' Trgell, qui 's rendí, essent enviat pres al castell de Xà-<br />

tiva, ont morí en I4i5; els bens dels <strong>com</strong>tes d'Urgell foren confiscats y '1<br />

<strong>com</strong>tat unit a la corona, cessant de dret la facultat d'encunyar moneda que<br />

havien tingut sos <strong>com</strong>tes. En i4ioel ves<strong>com</strong>te de Narbona Guillem III tornà<br />

a desembarcar a Sardenya, establintse a Sàsser, trencant en 1412 la treva<br />

pactada ab l'atac infructuós d'Alguer; el meteix ves<strong>com</strong>te envià en 1413SOS<br />

missatgers pera tractar ab el rey Ferran, y renuncià finalment els drets que<br />

pretenia en l'illa, en 141 5, mitjançant la quantitat que li fou oferta de 153.000<br />

florins. S'apartà D. Ferran de l'obediència al papa Benet XIII, a instàncies<br />

del emperador Segimón. Morí a 2 d'Abril del any 1416. De son matrimoni<br />

ab Dona Leonor de Castella tingué : a Don Alfons, qui'l succeí; a Don<br />

Joan, qui fou primerament rey de Navarra y després també d'Aragó; a Don<br />

Enric, qui fou <strong>com</strong>te d'Alburquerque y Mestre de Santiago; a Don Sanxo,<br />

Mestre de Calatrava y Alcàntara, y a Don Pere, duc de Notho a Itàlia. Tingué<br />

també dos filles : Dona<br />

Maria, qui 's casà ab el rey de Castella D. Joan II, y<br />

una altra també anomenada Maria, qui 's casà ab Eduart, rey de Portugal.<br />

Don Ferran I encunyà <strong>monedes</strong> a Sicilià, Mallorca, Valencià, Rosselló y

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!