Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

222 Joaquim Botet y Sisó
d'arrendament de les blanques coronades, qual contracta tenien En iMontpalau
y En Dez Cortey, y no es de creure que la mort del rey fos causa de que
cessessin en l'encunyació d'aquestes monedes, ab greu perjudici de llurs in-
teressos; emperò, com llavors els Estats d'Aragó estigueren dos anys òrfens
de sobirà, no quedava als arrendadors cap més recurs que continuar encu-
nyantles a nom del rey difunt, o suprimirhi '1 nom del rey. Sembla qu'ob-
taren per lo derrer y substituiren en l'anvers la llegenda que contenia '1
nom del sobirà, ab la meteixa del revers, «Dominus protector meus el adjii-
tor». Així 'ns expliquem les llegendes de l'interessant moneda n. 329,
qu'avuy posseeix M. Massot. Al nostre entendre, aquesta moneda fou ba-
tuda durant l'interregne que seguí al regnat del rey Martí, o be en la seca
de Perpinyà, o be en la seca de Gerona, qu'es lo que tenim per més pro-
bable.
FERRAN I (1412-141G)
Pujà al soli reyal després de la publicació de la sentencia de Casp, en 28
de Juny de 1412. En aquest meteix any rebé de Benet XIII l'investidura del
regne de Sicília. Confirmà en el govern de l'illa a Dona Blanca, ab un con-
sell de vuyt viç-gerents, però aquesta senyora 's retirà abiat a Navarra. Vencé
en 1413 al comte d' Trgell, qui 's rendí, essent enviat pres al castell de Xà-
tiva, ont morí en I4i5; els bens dels comtes d'Urgell foren confiscats y '1
comtat unit a la corona, cessant de dret la facultat d'encunyar moneda que
havien tingut sos comtes. En i4ioel vescomte de Narbona Guillem III tornà
a desembarcar a Sardenya, establintse a Sàsser, trencant en 1412 la treva
pactada ab l'atac infructuós d'Alguer; el meteix vescomte envià en 1413SOS
missatgers pera tractar ab el rey Ferran, y renuncià finalment els drets que
pretenia en l'illa, en 141 5, mitjançant la quantitat que li fou oferta de 153.000
florins. S'apartà D. Ferran de l'obediència al papa Benet XIII, a instàncies
del emperador Segimón. Morí a 2 d'Abril del any 1416. De son matrimoni
ab Dona Leonor de Castella tingué : a Don Alfons, qui'l succeí; a Don
Joan, qui fou primerament rey de Navarra y després també d'Aragó; a Don
Enric, qui fou comte d'Alburquerque y Mestre de Santiago; a Don Sanxo,
Mestre de Calatrava y Alcàntara, y a Don Pere, duc de Notho a Itàlia. Tingué
també dos filles : Dona
Maria, qui 's casà ab el rey de Castella D. Joan II, y
una altra també anomenada Maria, qui 's casà ab Eduart, rey de Portugal.
Don Ferran I encunyà monedes a Sicilià, Mallorca, Valencià, Rosselló y