Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 193
arrendament se va fer pel terme de deu anys, que s'havien de començar a
comptar quatre dies després del de la firma del contracte "'.
M. Colson no disfrutà d'aquest document, l'existència del qual coneixia
per una nota continguda en el Llibre de les Monedes del arxiu de Perpinyà;
per això s'equivocà al presumir que 'Is seus tipus y llegendes serien sem-
blants als de les monedes de Barcelona y que tal vegada contindrien la llegenda
(Ajmes Rossilionis que 's llegeix en monedes perpinyaneses d'emissions
posteriors ^~\ Del troç copiat resulta que 'Is tipus de la nova moneda
havien d'esser els meteixos que 'Is dels coronats d'Aragó creats per Joan I,
y que les seves llegendes no diferien de les d'aquèsts mésqu'en la deprecació
religiosa del revers. No tenim noticia de que s'hagi trobat cap exemplar
dels croais d'Aragó que volia fer batre '1 rey Don Marti, tal volta per ha-
versen encunvat molt pocs, com se fa constaren el document que segueix.
26 de Juny de 140c). Firmà '1 rey el traspàs del arrendament anterior,
pel meteix terme de deu anys concedits a En Vivot y a En Barceló, a favor
d'En Bernat de Montpalau, donzell, y d'En Berenguer dez Cortey (o Corti-
lles), ciutadà de Barcelona, quedant en llur vigor els capítols o pactes en
ell estipulats, però ab algunes modificacions, de les quals es de notar la de
que tenint en consideració l'alt preu de la plata, qu'havía fet que 'Is arrendadors
«no hagen pogut batre fàcilment de la dita moneda» y que '1 con-
tracte 'Is hi resultés infructuós y perjudicial, se concedeix als nous arren-
dadors «que ultra lo dit arrendament puxen batre e fer batre durant lo dit
«temps del dit arrendament sis volran blanques coronades de vuyt diners
«la peça, e miges blanques coronades de quatre diners la peça, e malles de
«dos diners la peça, a ley de quatre diners dezcuyt grans e talla de setanta
«quatre peces de les majors en lo marc» '3>. La trascendencia d'aquesta mo-
dificació salta a la vista, ja qu'encare que 'Is nous arrendadors continuessin
ab la facultat d'encunyar croals dWragó, està clar que no ho verificarien,
constantlos qu'hi anaven a perdre. La fabricació dels dits croats déu. per
consegüent, considerarse com abandonada y
al contrari com rean usada la
dels coronats d'Aragó, introduïda per Joan 1; que coronats d'Arag(') venen
a ser les blanques coronades del contracte modificat, encare que disminuït
el llur valor intrínsec per haverse rebaixat la lley de sis grans y aumentat
la talla de dos peces per marc.
(i) Apèndix : Document n. XLVII. Arxiu Corona Aragó :
(2) Colson :
(3) Apèndix :
ps. 259 y 85.
Document
reg. 2260, fs. i5o v. y iS^.
n. XLVlil. Arxiu Corona Aragó : reg. 2261, fs. 65 v. y 69.
Institut d'Estudis Catalans.
^5