Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes - u
de tem llavors corrent. Els croats vali^ueren dotze diners, o sigui un sou de
tern, y 'Is òbols, o díUJos o-oats, valgueren niitj sou, o sis diners de tern.
Aquesta relació varià ab el temps per la successiva disminució del valor in-
trínsec de la moneda de tern. En el sigle xv s'encunyaren de plata terços y
quarts de croat.
L'encunyació de ílorins d'or per Pere 111, vingué a introduir en les trans-
accions una gran pertorbació, per lo sovint que '1 rey alterà '1 seu valor in-
trínsec, y més encara pel for,o valor en curs, que 'is hi assignà, superior al
intiínsec, sobre tot des del any i3t)5. Malgrat de que Joan I intentà pcjsar
remey al dany, creant una nova moneda d'or, els timbres dWragó, l'encu-
nyació aquesta durà molt poc, continuantse la de ílorins de divuyt quilats
pel meritat rey y per sos successors ííns al temps de Joan II. Don Pere de
Portugal donà principi a l'encunyaci*') dels pací/ïcs, qu'eren monedes d'or
de més valor intrínsec que 'Is ílorins, però que tenien assignat un valor en
curs també desproporcionat ab el de la demés moneda corrent; y, per úl-
tim, Don Eerràn II encun}•à bones monedes d'or, qu anomena priíicipals^
establint entre les dels diferents metalls una relació més proporcionada a
llur valor efectiu.
S'encunyaren meytatsy quartes parts, o qiiarlo'oles. de Ílorins, de timbres
y de pacífics. De principats, a més de divisors, se n'encunyaren múltiples.
En el sigle xvii se fabricaren a Barcelona irendns y onzens d'or, de va-
lor relacionat ab el de la moneda catalana de plata, bilió y coure, llavors
corrent.
Des del sigle xvi la moneda de bilió anà disminuint de valor intrínsec,
ílns a quedar convertida últimament en coure pur. A més de diners, s'encunyaren
doblers, ardits y sisens.
Malgrat l'establiment de seques reyals, ab la corresponent organisació
y ab personal colegiat, dotat de grans privilegis y de jurisdicció privativa,
que donaren motiu a innombrables qüestions y abusos, la fabricació de la
moneda reyal se feya molt sovint per contracta, quedant en alguns casos
els arrendadors facultats pera verificar l'encunyació en llocs ontno hi Iiavía
seca reyal. Aquests arrendaments eren pera quantitats determinades y temps
limitat: s'íii estipulava la lley, talla y tipus de les monedes que s'Iiavíen de
fabricar y 'I preu o tant alçat o proporcional que 'Is arrendadors havien
de pagar al rey, lo qual representava '1 dret de senyoriatge o monedatge.
La freqüència ab que s'alterava '1 valor intrínsec de les monedes y 's mu-
daven llurs tipus, y l'abundancía de les encunyacíons, sobre tot a derrers
del sigle xii y en la primera meytat del xiii, si produïen als reys ganancies