Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

174 Joaquim Botei _v Sisó
acabar la qüestió a gust de les parts». Aquesta no devia encara estar resol-
ta l'any 1273, per que '1
1 1 de Desembre d'aquest any el rey Jaume I manà
als obrers de la Moneda de \'ic cessar tota encunyaci(3 pel bisbe de Vic o
per qualsevol altre que fós ^'\
La pretensió de Jaume 1 no 'ns extranya, en primer lloc per la tendència
que tenien els sobirans a recobrar tots els drets qu'eren emanació de la so-
birania, V en segon lloc. v potser principalment, per lo que perjudicava al
curs V crèdit de la moneda reyal, que llavors s'encunyaNa de dos diners de
lley o de doblenc, el que 'Is bisbes de Vic l'encunyessin de quaieni, això
es, d'un valor intrínsec molt major. Ademés, avants d'encunyar moneda'l
bisbe Bernat de Mur, devia fer ja algun temps que 'Is bisbes de \'ic no n'encunvaven
y per això devia circular a \'ic la moneda reyal, lo qu'augmen-
tava '1 perjudici que '1 rey rebia de les noves encun^-acions. Ens indueix a
opinar aixís l'acort del capitol eclesiàstic de Vic del any 1244 manant pa-
gar en moneda de tem y no en moneda de duplo. Aqueixa devia ser, doncs,
la corrent ab la que 's feyen els pagaments. Mes, ^a quina moneda de tem
pot referirse '1 document, ja que Jaume I no n'encunyà fins l'any i258?
Mossèn Gudiol suposa era la qu'encunyaven els bisbes de Vic; però si lla-
vors els bisbes de Vic encunyaven moneda a la qual l'iglesia de Sant Pere
tenia part als guanys, ^^còm s'explica que 'i capítol de Vic pagués y cobrés
en moneda reval o moneda de duplo? Si la data del acort no està errada, no
trobem la solució d'aqueixa dilicultat ^^'.
De les noticies aduides resulta que fins l'any 1 174
la moneda de Vic fou
de plata y que, com al comtat de Barcelona, la barreja d'altres metalls anà
augmentant, especialment durant el sigle xii, fins arrivar a ésser un veritable
bilió bossonaya, com ho era la moneda de quaieni. Resulta també
que no està justificat que 'Is bisbes de Vic encunyessin moneda de iern, y
que les llurs derreres encunyacions de que 's té noticia documental foren de
moneda óc qualci-n. Malgrat ser unes y altres de qiialcrn u de quatre diners
de lley, com que s'augmentà la talla, les monedes batudes en i256 tenien
un deu per cent menys de valor intrínsec que les batudes en 1174, essent
sempre, emperò, de més valor que la moneda barcelonina de /eríz que s'encunyà
després, la qual era de tres diners de lley y de divuyt sous de talla
per marc de metall lligat, o, lo qu'es lo meteix, de setanta dos sous per
marc de plata fina.
(1) CarrerasyCandi :
(2) Gu^DiOL : p. 230.
Revista Critica de Historia y Literatura, Agosl ySetembrc de 1897.