Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 8i
Aquesta moneda, conservant sempre les empremptes revals, porta ja a
la llegenda 'I nom del comte qui la feu encunyar, T^aimiindus, marcant
aixís un pas més al procés històric de l'usurpació paulatina de les regalíes
sobiranes pels comtes catalans. El fet de trobarsc a les monedes el nom dels
magnats qui les feyen batre, acoblat ab el del sobirà o substituintlo, començà
a la segona meytat del sigle x, y si afegim a aquesta observació que 'I
pes de la moneda nostra, l'io gr., es superior al que resulta de la talla dis-
posada per Ramon Berenguer I, dos sous per sou o sigui quaranta dos sous
per lliura de plata fina, resultarà que tot concorda pera justificar que la
moneda qu'estudiem deu atribuirse al primer comte de Barcelona anome-
nat Ramon, o sigui a Ramon Borrell.
La llegenda RALMS, Raiimiudiis. posada a la moneda, proba, en concepte
nostre, qu'en temps del comte Ramon Borrell la fabricació de la moneda
barcelonina havia ja passat de les mans dels bisbes a les dels comtes.
A's. i8, iQ, 20. Les monedes senyalades ab el n. í8^ copia exacta de les
encunyades a Ceuta per Jahya Al-Motalí, y les senyalades ab el ns. ig y 20,
imitació d'aquèlles, creyem que són els mancusos d'or de Barcelona de que
repetidament hem fet menció. Les del n. 18 no havien sigut publicades;
sols En Elías de Molins fà referència a les dues que posseïa En Pedrals, però
sense donarne cap explicació.
Avants d'exposar les raons en que fundem el nostre parer, convé deixar
sentats dos extrems : la procedència d'aquestes monedes y llur pes.
Totes les que coneixem com les descrites ab el n. 18., procedeixen de dues
troballes, fetes la primera a la vila de Besalú, segons diu una nota del canonge
Ripoll unida als dos exemplars qu'ell ne tenia y que conserva avuy
la Reyal Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, y l'altra a Barcelona
meteix ab ocasió del enderroc d'una casa del carrer del Call, qual contingut
comprà En Francesc Bolós d'Olot segons noticia que 'ns ha facilitat En
Joseph Saderra d'aquella vila, parent pròxim de la familia Bolós. No sabem
la data precisa d'aquestes troballes, que degué ser avants dels anys 1843
y 1844, en que moriren respectivament els Srs. Bolós y Ripoll. Quasi tots
els exemplars del n. ig procedeixen d'aquestes troballes, y estaven junts ab
els del n. 18. Ignorem la procedència dels del monetari de França, de l'Aca-
qu'En Campaner califiqués de nova l'emprempta d'aquesta moneda, per que quan escrigué
son Indicador encara no s'havia publicat el catàlec ilusirat de les monedes carolíngies
del monetari de la F5ibliotcca Nacional de París, escrit per AI. Prou, ont se irova la moneda
d'aquesta emprcmpla perteneixent al rey Ot, a la qual ens hem referit en la nota
anterior.
Insiiiui d'Estudis Catalans.
ii