Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes iii
la mort d'aqueix, castigant als rebelats, y governà '1 comtat de Besalú fins
a sa mort.
Miró (978-984). Germà dels dos anteriors, fou comte de Besalú a la mort
de Seniofret. Era sacerdot, y en 970 fou promogut al bisbat de Gerona. Estigué
en guerra ab el comte de Barcelona Borrell, no sabem perquè. Fundà
restaurà '1 monestir de Sant Pere de Besalú y després la colegiata de la
meteixa \\\a. a la que donà l'iglesia de Sant Vicents y Sant Genis. Assistí
al concili romà del any 980.
Oliva (984-990). Germà dels tres anteriors. Fou comte de Cerdanva a la
mort de Seniofret, y de Besalú després de la de Miró. L'any 988 se tancà al
claustre. De sa muller. Dona Ermengarda, tingué varis fills; d'ells heretà '1
comtat de Besalú y
els Estats de Vallespir, Fenollet, Santy Perapertusa,
Bernat I (988 a 1020), per sobrenom Talla/erro. En 1003 se verificà la
consagració de l'iglesia del monastir de Sant Pere y Sant Prim, de la vila
de Besalú. En 1016 estigué a Roma ab sos fills Guillem y \\'ifret pera ges-
tionar la creació del bisbat de Besalú, que conseguí a favor del derrer de
sos fills; al tornar, portà una preciosa relíquia del Ligniim Criicis. En 1017,
tenia '1 senyoriu de les valls de Ripoll y Sant Joan de les Abadesses. En
1020, any de sa niort, guerrejava ab el comte Huc d" Empúries en defensa
dels drets del comte de Rosselló Gausfret. De sa muller, Dona Toda. filla,
segons se creu, del comte de Barcelona, tingué nombrosa descendència. Son
fill heretà '1 comtat de Besalú y 'Is Estats qu'hi estaven incorporats.
Guillem (1020 a io52), anomenat el Gi'os. Estigué associat al govern ja
en vida de son pare. Per mediació de son oncle Oliva, bisbe de Vic, acabà
les qüestions entre '1 comte d' Empúries y 'Is comtes de Rosselló y de Besa-
lú. Assistí, en 1041
Deu. Feu donació, a l'iglesia de Sant Genis, Sant Miquel y Sant Esteve de
Besalú, de la relíquia del Lignum Crucis que son pare havia portat de Roma.
De sa muller, Dona Adela o Adalez, va tenir a Guillem y a Bernat, els
quals el succeiren.
, al concili de Tuluges, al qual fou establerta la treva de
Guillem II (Trunus) y Bernat II (1062 a ioG()). Se suposa qu'aqueixos dos
comtes governaren junts el comtat de Besalú fins a la mort del primer. En
io55 fou consagrada l'iglesia del castell de Besalú. Hi hà qui creu que Gui-