Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

36
Joaquim Botet y Sisó
cació de la moneda de plata per dos anys, ab facultat de lucrarne Ms bene-
ficis, pagant al comte cada any deu caficis ^Kajícios de blat, a raò de sis
sexters cada mes. El cajici. mesura de grans usada en aquell temps al nos-
tre país, es probablement la meteixa que Ms castellans anomenaven cahi:;^,
equivalent, segons el Diccionari de l'Academia, a dotze fajíegas ó 6G6 litres.
L'origen de la paraula, y potser també de la mesura, es aràbic. Del text del
document que comentem ne resulta que 72 sexters valien 10 caficis sigui
que cada cafici valia 7'20 sexters. El sexter, doncs, tenint el cafici '1 valor
de 660 litres, equivaldria a 92'5o litres. No sabem si aquesta era la cabuda
del sexter, per que l'estudi del sistema o sistemes de mesures usats a Cata-
lunya a l'Edat mitjana encara està per fer. En Campillo '" diu que '1 sexter
era la sexta part del congi (congium, chiïs) y com la sexterada, segons el
meteix autor, era la sexta part de la mojada (modiata) o sigui d'una exten-
sió de terra d'un modi de sembradura, qu'a poca diferencia equivalia a dues
vessanes y quart del Empordà, se pot deduir qu'un sexter era la quantitat
de blat que s'acostumava sembrar en 337 canes y mitja quadrades de terra.
Les condicions qu'havia de tenir la moneda eren que, de cada sou de plata
fina de pes, n'havien de sortir dos sous de diners amonedats, sense engany,
augment ni disminució, y que de cada diner, també de plata fina, n'havien
de sortir quatre malles (medalias) d'argent. Els dits moneders se conformen
en que tots els llurs bens, mobles y immobles y llurs propries persones pas-
sin a poder del comte pera disposarne a sa lliure voluntat, cas d'incompliment
del contracte ^^K D'aquèst se'n desprèn que la talla dels diners devia
ferse a raò de quaranta sous la lliura de plata fina, o sigui que cada lliura
de pes corresponia a dues lliures de moneda. Al contracte no 's parla de
lliga de cap mena, lo que 'ns fa presumir que '1 major valor de la moneda
encunyada s'obtenia en perjudici del seu pes y no de la quantitat de metall
inferior que tingués, açò es, que 'Is diners eren de plata fina (i i y '/, diners
de lley), però que llur pes havia quedat reduit a la meytal. Convé fixarse
en això pera la justa apreciació del pes y del valor de les monedes comtals
que descriurem y per lo que pot ajudarnos pera llur classificació.
De lo que diu '1 segon contracte se 'n dedueix que va ser fet l'any io58
o '1 loSg. Es una concessió semblant a la precedent y feta als meteixos mo-
neders, probablement al acabarse l'anterior, de la que vé a ser una pròrroga
(1) Disquisilio methodi consignandi annos Aerae Chrislianac; Velera Analecla, p. 14.
(2) Apèndix ; Document IV. Aquest contracte es citat per Bofarull : Los Condes de Barcelona
vindicados; i. II, p. 76, y per Balari : Origenes hislóricos de Caialuna; p. üo.