Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les .Monedes Catalanes
d'Espanya, conegut ab el nom de macemulina y ma-yinutina, y ab el de
dobla quan son valor era el de dos masmudines. La moneda d'or caste-
llana es anomenada generalment, en els documents catalans, mombali al-
fonsi y també dobla caslellaua. En els darrers temps hi corregueren altres
monedes d'or, particularment italianes. De plata y de bilió, les que's men-
cionen ab més freqüència són els besants o bisancis, els diners melgoresos,
les blanques franceses y 'Is carlins de Sicilià.
Les comarques de Lleyda, Urgell, Pallars, Tortosa y
"
13
la Vall d' Aran tin-
gueren molt temps com a propria la moneda jaquesa. La barcelonesa fou
la legal en el Rosselló y la Cerdanya durant el temps en què aquestos terri-
toris pertenesqueren al regne de Mallorca.
Des del temps d'Alfons I fou adoptat, pera la talla de les monedes cata-
lanes, el marc en compte de la lliura. Pera poder ferse càrrec del valor in-
trínsec de les monedes qu'estudiarem en aquesta secció, es, doncs, indis-
pensable conèixer el valor del marc usat en la llur talla.
Pes del marc de Barcelona. El marc de Barcelona fou el qu'usaren els
revs d'Aragó pera la talla de les monedes catalanes qu'encunyaven en la
seca reyal de la dita ciutat, y'l marc de Perpinyà '1 que 'Is meteixos reys
usaven en la seca reyal d'aquesta vila y també a la de Barcelona, al menys
pel batiment d'algunes monedes d'or.
AL Guilhiermoz, fundat en lo que diu '1 llorentí Francesco Balducci Pego-
lotti, qui escrigué vers l'any i 340, opina que llavors el marc de Barcelona y'l
de Perpinyà eren iguals ab el marc de xMontpeller. Si aixís fos, el marc de
Barcelona y
"I de Perpinyà haurien d'equivaldré a 239' 120 grams, qu'es el
pes que s'atribueix al marc de Montpeller. Però aquesta igualtat no's pot
ni's deu pendre al peu de la lletra, per que si bé en quasi tot el mitjorn de
França, v aixís meteix en la terra catalana, el marc té per origen la lliura
romana afeblida y representa nou unces d'aquesta lliura, d'una localitat a
l'altra se troben de fet en el pes del marc petites diferencies ^".
I\L Tastu, citat per AL Colson, opinava també que'l marc de AUjntpellcr
y'I de Perpinxà eren exactament iguals '->. Al. Colson no ho creu aixís y,
estudiant el marc valguentse del pes dels Horins d'Aragó, dedueix, del de
quatre llorins de Pere III ben conservats, que junts pesaven i3"(j(3 grams,
que'l pes del marc de Perpinyà devia ser al menys de 237'32 grans (a raó
(i) Pera estalviar cites en lo que's retereix al estudi del marc de Barcelona, vegis Tinte-
siir les poids au moyen àge.
ressant opuscle de P. CiuiLinERMOz : Note
{2) Vegis Tapèndix qu'al estudi de! marc de Perpinyà dedica I\l. Colson en son citat llibre
sobre les monedes del Rosselló,