Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

170
Joaquim Botet y Sisó
grans val XV sol VI diners a lev de XXII giiirais». En Pedrals. qui rela-
ciona be aquest text ab aquella moneda, íeu mal en dubtar de qu'hagués
sigut encunyada a Perpinyà, y M. Heiss, qui copià també aquest text, si s'hi
hagués fixat hauria advertit que la lley, pes y valor del timbre són molt di-
ferents dels qu'ell li assigna, puix l'assimila als florins. En Carbonell, qui
desconeixia per lo vist el nom oficial o legal de la moneda, com desconeixia
també les seves lley y valor, degué donarli '1 nom ab que vulgarment era
anomenada, o pèndrel del lloc ont s'encunyà, y li senyalà la lley y el valor
que en el seu concepte devia tenir. El contracte que passem a extractar, en
la part que fa pel nostre objecte, ja qu'en lo restant es molt extens y 's refereix
no més al preu y condicions del arrendament, demostrarà complidament
qu'en la numismàtica mitj-eval no pot prescindirse del estudi dels
documents pera l'encertada classificació de les monedes, essent molt ex-
posats a erros els demés criteris calificats de numismàtics, fins quan s'apliquen
per persones tan competents com ho eren En Pedrals y M. Heiss, y
justificarà així meteix quina era la lley y '1 valor d'aquesta moneda, l'encu-
nyació de la qual, d'are endevant, ningú podrà negar a Joan I.
Diu aixís
: «lo senyor Rey, ab exprés consentiment den Berenguer de
«Cortilles, arrendador de les seques d'or del dit senyor, arrenda an Arnau
«dalos, Pere Cardona de barchinona, Pere Ferrer de Solsona, Bertrand To-
«rrat, Pere Andreu e Pere Taqui de Perpenyà mercaders, ea aquells que ells
«volran la secca e seques d'or de la sua senyoria daça e dalla mar. Emperò
«que tant solament puixen batre, dins la vila de Perpenyà e en altres qual-
«sevols locs dins los comtats de Rosselló e de Cerdanya, moneda d or ape-
«llada Timbres dor darago de ley de vint e tres quirats e mig e de talla de
«cinquanta vuyt e mig lo march de perpenyà, ço es fins que en los dits com-
«tats haien batuda tanta de la dita moneda quey sien entrats cent y milia
«marchs dor fi a march de Perpinyà...» La duració del arrendament devia
ser de deu anys, en la forma prescrita en el següent capítol :
«ítem
que los
«dits arrendadors no sien tenguts batre la dita moneda per força en alguna
«manera, nen puguen ésser forçats e cuytats, anssie en lur voler batre aque-
«11a e cessar del tot de part o de partida, però quauque batiment que facen
«de la dita moneda per vigor del present arrendament haja a ser fet dins
«deu anys comptadors sis meses après quel present arrendament per lo dit
«senyor rey e per los dits arrendadors serà fermat, e lo dit en Berenguer de
«Cortilles hi haurà consentit, o abans si les dites seques començaran abans
«a obrar la dita moneda. E finit lo dit temps de deu anys sia finit lo dit
«arrendament, posat que tots los dits cent milia marchs de i\ aur no fossen