Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

XXII Joaquim Boicl y Sisó
Ab ella té estreta conexió la que 's refereix al establiment de la relació de
valor entre les monedes d'or y les de plata, als països bimetallistes, o sigui
ont el poder públic encunya monedes dels dos metalls y les hi senyala valor.
Aquesta relació té d'acomodarse també al val•ir intrínsec de les mone-
des, això es, al que tinguin llurs respectius metalls al mercat, y presenta en
certes ocasions grans dificultats, per que, essent variable l'un y l'altre, ho
es també la relació qu" entre ells s'estableix. Però aquest es també un assumpte
propri de l'Economia Política sobre '1 qual no 'ns devem extendre :
n'hi hà prou ab fer constar que dita relació legal ha variat durant el trans-
curs dels sigles, y ha sigut diferenta segons els paísos.
Al valor legal atribuït a les monedes, a Catalunxa se li dóna '1 nom de
for] al fet d'atribuirli dit valor, se '1 denomina a/orar^ y al de tràureli o
desmonetisarla, abalre. A les monedes desmonetisades, les anomenen tam-
bé alguns documents afollades, y en altres més moderns se diu qu'han si-
gut reduïdes a bilió quan se tracta de les de metall ric; ab lo qual, al nostre
entendre, se vol significar qu'encara que fossin abatudes o desmonetisades,
podien córrer pel valor que cada hu volgués donàrleshi al rèbreles.
\'alor relatiu de la moneda, es el representat per la seva potencia adqui-
sitiva. Es el més difícil de determinar, perquè depèn en cada moment del
que tenen dos valors diferents essencialment variables, el del metall de la
moneda y '1 de la mercaderia ab la que se la compara. Perxò resulta impossible
averiguar ab exactitut quin fou el valor de les monedes antigues com-
parat ab el de les avuy corrents, puig ademés d'exigir el coneixement del
valor intrínsec y del valor legal d'aquelles monedes, exigeix el de llur valor
relatiu, y aquest ha cambiat constantment, no sols si 's considera '1 qu'ha
tingut en un lloc respecte d'un altre en un meieix temps, sinó'l qu'ha tin-
gut en un sol lloc y '1 qu'ha tingut en la successió dels temps. Qualsevol
que sigui la mercaderia que 's prengui per patró, per consideraria menys
subjecta a cambis de valor, o '1 conjunt de mercaderies que s'esculleixin
pera compararies ab la moneda, el resultat que s'obtingui no 's podrà apre-
ciar més que com aproximat, y, encara, ab relació a la data o cspay de
temps qu'hagi servit de basa pel càlcul.
Pi;s. Hem indicat que '1 pes, com expressió d'una quantitat determina-
da, era un dels factors del valor intrínsec de les monedes. Ara anem a con-
siderarlo des del punt de vista de la proporció qu'estableix entre unes y al-
tres monedes, això es, com fonament de tots els sistemes monetaris.
Ja avants del establiment de la moneda propriament dita, els metalls s'a-