Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes
remat. El caràcter religiós que predomina als tipus de les monedes, aixís a
l'antiguitat com als temps mitjos, ens mou a considerar com la més proba-
ble l'opinió de Mossèn Gudiol, especialment tractantse de monedes epis-
copals, com ho són les ausetanes.
Ns. i5i y [52. Aqueixes monedes són també de plata, y, tant per aquesta
circomstancia com per llurs tipus, han de ser anteriors a les de bilió ric, qual
descripció les segueix en orde. Al anvers s'hi continua representant sant
Pere, ab expressió de les inicials de son nom, y l'emprempta del revers es
una copia o imitacií) de la que figura a les monedes aragoneses desde mit-
creu demunt un arbre, de qual tronc surten branques
jans del sigle xi : una
a un y altre costat ocupant tota l'aria y ab una llegenda horitzontal posada
més amunt de les branques y també repartida a un y altre costat del tronc.
Aquesta emprempta 's conservà a Aragó íins l'any 1134. A la primera
me\tat del sigle xii opinem, per consegüent, que corresponen les monedes
ausetanes que l'ostenten. El bust de sant Pere y la llegenda AVS (Ausona)
del anvers no deixen dubte respecte del lloc de l'encunyació; peró^^a qui's
refereix la llegenda del revers RMN BRG, Raimiindiis Berengariíis^ no ha-
vent portat aquest nom cap bisbe de Vic? En nostre concepte, la llegenda
no pot referirse sinó al comte Ramon Berenguer lil. Es veritat que, apart
d'aqueixes monedes, no existeix o no s'ha trobat cap noticia que justiliqui
que 'Is comtes d'Ausona y de Barcelona, en inteligencia ab els bisbes de Vic
o sense, haguessin encunyat moneda en dita ciutat; mes es un fet digne
d'esser tingut en compte que per aquells meteixos temps, això es, des de
derrers del sigle xi, la moneda de les iglesies adquireix caràcter comtal no
solament a Ausona sinó, com avants hem fet notar, a Gerona y a Besalú, es
a dir, en tots els llocs de Catalunya ont hi hagué autoritats eclesiàstiques
ab dret d'encunyaria; s'hà de tenir també en consideració qu'a aqueixa
època (i 1 1 i) correspon el document que cita En Salat en que 's menciona la
moneda de Manresa, calificantla de bruna, això es, de color fosc de bilió,
y que Manresa estava baix la jurisdicció dels bisbes de Vic, els quals n'eren
també senyors, com resulta del privilegi del rey Ot. Si a tot això s'hi afe-
geix l'usurpació o exigència de quelcom referent a la moneda de Vic que 's
desprèn del document del rey Pere 1, sobre '1 que ja havem cridat l'atenció
més amunt, se deduirà que quelcom qu'afectava al dret de moneda dels
bisbes de Vic degué succeir en temps del comte Ramon Berenguer III, quelcom
que certament desconeixem avuy, mes que donà lloc a que dit comte
encunyés moneda a Vic y potser també a Manresa, qu'era del senyoriu de
l'iglesia y bisbes de Vic; com quelcom semblant succei més tart. en temps
•
183