Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

298
Joaquim Botet y Sisó
bisbe de Vic, dicta 'I rey en 23 d'Agost del meteix any, en la qual se fa cons-
tar que'l batiment s'ha de fer «primer que neguna altra moneda de qual-
«sevol persones, exceptat nostra de la Il•lustre Infanta, nostra molt cara e
«molt amada filla, e loctinent general», y «de les monedes ques baten vuy,
«exceptat de scuts» ^'*.
4 dWbril de I4j6. Crida feta a Lleyda per orde de l'Infanta, lloctinent,
disposant que no sigui rebutjada cap moneda, tant d'or com de plata, de les
que fins aleshores havien corregut, y que's prenguessen al preu que's pre-
nien a Barcelona «no feta diferencia de senyal negu en aquelles» : ço es «al-
«fonsi d'arago a .xxxvj. sous, castellà a .xxx. sous, àguila a.xxvj. sous, ducat
«a .xxiiij. sous, pacifich a .xx. sous, flori d'or a .xvj. sous e mig, turch
«a .xiij. sous e mig, quartas ab sous dobles de dos sous a .ij. sous, reals de
«barchinona e perpinya ab creu a .xx. diners dobles, huytenes a huyt di-
«ners, puys sien bones» ^^K Aquest es el document al qual més enrera 'ns
hem referit en que's fa menció d'aljonsins d'Aragó, com a moneda diferenta
dels alfonsins castellans. Es de notar qu'en ell se mencionen els pacífics,
però no 'Is escuts.
/j de Juny de 14^6. Alguna cosa's proposava'l rey respecte de l'encunyació
a Barcelona de monedes d'or, quan l'Infanta lloctinent li demanà,
en la data expressada, per conducte del bisbe de Gerona, qu'es lo qu'havía
de fer, per haverse presentat la dificultat de no figurar el batiment en la
proposició ni en el procés de la Cort que llavors se celebrava, havent ex-
posat els sindics de Barcelona que l'assumpte s'havia de resoldre en la
Cort (31.
2 de Juliol de i^jG. Autorisació als alcaldes de la seca de Barcelona pera
que puguin tenir un o dos macers o verguers *4).
24 d'Oclubve de 1406. La meteixa Infanta, lloctinent, ordenà als con-
sellers de Barcelona que desistissin del propòsit de «fer una gran alteració
«en les monedes e certes prohibicions de aquelles», per tractarse d'una re-
galía sobirana y per qu'en les Corts reunides a Cervera podrien els representants
de la ciutat alegar les llurs pretensions y fer valer els privilegis que
tinguessin si's creyen facultats pera ferho '^^ Pocs dies després, en 30 d'Oc-
tubre, els hi tornà a fer igual manament el rey Don Joan, fundantse així
(i) Arxiu Corona Aragó : reg. 3390, f. 143 v.
(2) Ídem : reg. 3608, f. i5.
(3) ídem : reg. 3360, f. 137.
(4) ídem : reg. 3507, f. 43 v.
(5) ídem : reg. 3608, f. 84,