Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

1 86 Joaquim Boiei y Sisó
perduda pels alarbs en diterentes ocasions, cl comte \\'ifret el Pilós la for-
tificà, dotant a sos habitants d'importants privilegis, que 'Is hi foren confir-
mats per son net el comte de Barcelona Miró y en 986 pel germà d'aquèst
el comte Borrell. Aquest comte 'Is donà per patró o senyor a\ vescomte Ermemir.
qui sembla qu'ho era d'Ausona, prenent moltaviat sos descendents
y successors al senyoriu '1 caliíicatiu de vescomtes de Cardona en lloc del
de vescomtes d'Ausona qu'avants usaven.
Els següents documents proven que 'Is vescomtes de Cardona tingueren
el dret d'encunvar moneda y quc'n fabricaren al castell de Calaf, situat
més al occident, tocant a la Marca de Sa^aii-a.
A)u- q86. A l'escriptura de confirmació y ampliació dels privilegis con-
cedits als habitants de Cardona pel comte Borrell, s'hi llegeixen els següents
paràgrafs : Et sic perdoiiamus ad omues abilaíores loci istiiis, el ad illos que
veniíiri siint et crunt, illam qiiartam parlem de illo leloneo, siciil fiiit ab
initio est Jiodie in presenle, sic fiat perpelualiler, exccplus islos denarios, et
ipsas ceras, et ipsa dècima de illo teloneo, donaré facimus ad domiim Sancli
abealis
Vincentii; siciit fecerunt parentes nosíri ex toto... y més avall : Et
inter vos omni tenipore negotiuni rectum, et niercaliim perfectiim, el moneta
una cl mera sine niutatione et sine aliqua falsitate, ui qualis fueril prima
talis sil omni lempore iit semper liabeal firmitatem "*.
En 1019, el vescomte Bremón donà entre altres coses, a l'iglesia de Sant
\'icents de Cardona, en l'acte de sa restauració y dotació, decimam el ler-
tiani telonei parlem el monele '^>.
En 1040, repeteix y confirma a la dita iglesia l'anterior donació '1 bisbe
Heriballo, qui's titula ejusdem ecclesia el oppidi princeps ac dominus^ ab
aqueixes paraules : lerliam alque decimam parlem placitorum el nionele *3'.
Heriballo fou bisbe d'Urgell, a qual diòcesi pertanyia Cardona, y estigué
encarregat per dos vegades del govern del vescomtat, la primera quan la
mort de son germà Bremón, y la segona quan la mort de son altre germà
Folc.
Del any 1088 se conserva al arxiu del capítol de \'ic un interessant conveni
entre '1 bisbe d'Ausona Berenguer, d'una part. y el vescomte de Car-
dona Folc y la vescomtesa viuda Ermesendis, de l'altra, en qual document
aqueixos últims reconeixen tenir en feu del bisbe '1 castell de Calafy. entre
(i) Villanueva V. L. ; t. \'III; J. Ballaró :
Historia de Cardona, ap. 5.
(2) ^'ILLANUEVA : t. VIII, ap. 32; Ballaró : Historia de Cardona, ap. 4.
(3) Villanl^eva : t. Vlll, ap. 34; Ballaró : Historia de Cardona, ap. i.