Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes
el govern de Sicilià a Dcjna Constança y a son altre germà Don Frederic, y
vingué a pendre possessió dels Estats que li havien pervingut, essent coro-
nat a Çaragoça per rey d'Aragó. L'any I2g5 finiren les negociacions ab la
casa d'Anjou y ab la Santa Seu, casantse '1 rey ab Blanca d'Anjou y abandonant
els seus drets sobre la Sicilià; en compensació, rebé en feu del Papa
les illes de Còrcega y Sardenya. En 1296, Don Jaume lluytà a favor d'Alfons
de la Cerdà, el melcix qu'havia sigut proclamat abans rey de Castella per
son difunt germà. En i298y 1299 tingué guerra ab Frederic, proclamat rey
pels sicilians. En el meteix any 1298, retornà a Don Jaume de Mallorca 'Is
seus Estats y aquest reconegué tenirlos en feu del rey d'Aragó y
'
79
li prestà,
per ells, homenatge. L'any 1300 fundà l'estudi general de Lleyda. Va fer les
paus ab el rey de Castella en 1301, retornantli '1 regne de Múrcia, menys
una part del meteix que restà definitivament en poder d'Aragó. En 1302 se
firmà la pau entre la casa d'Anjou y Don Frederic de Sicilià, qui fou re-
conegut com rey de l'illa; d'ella sortí en 1303 la famosa expedició al Orient
de catalans y aragonesos, L'any 1309 assetjà per mar la ciutat d'Almeria, y
tres anys després rebé l'homenatge del rey de Mallorca Don Sanxo y li fou
retornada pel rey de França la Vall d'Aràn. Ademés, Don Jaume fundà
l'orde de Montesa, dotantla ab el bens qu'en el regne de Valencià havien
sigut dels Templers. extingits no feya gayre. En 1315. va adquirir, per
cambi, el senvoriu de la ciutat d'Ausona o sigui Vic y ab ell el dret de moneda
que pertanyia a la mitra. Va organisar en 1322 una expedició pera la
conquesta de les illes de Còrcega y Sardenya, de les quals havia rebut l'investidura
pontificia. L'any següent, sortia l'expedició manada per l'infant Don
Alfons, comte d'Urgell, hereu de la corona per renuncia del germà major
Don Jaume, qui entrà en i 3 19 en l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. L'in-
fant Don Alfons s'apoderà de la vila d'iglesies el dia 8 de Febrer de 1324
y'l 13 de Juny de la ciutat de Càller. En 1325 els Pisans cediren llurs drets
sobre l'illa al reyalme d'Aragó. Morí Don Jaume a Barcelona '1 2 de Novembre
de 1327. Se va casar quatre vegades : el seu primer matrimoni,
ab Dona Isabel de Castella, fou declarat nul pel Papa; del segon, ab Dona
Blanca, ne tingué cinc fills y cinc filles; del tercer y del quart, ab Dona xMa-
ría de Xipre y Dona Elisenda de Montcada, respectivament, no tingué suc-
cessió. Vn dels seus fills, Pere, va ésser comte d'Ampuries, al exlingirse,
per mort de Dona Marquesa, filla única del comte Magauli, la successió
directa dels comtes d'aquella antigua casa. Els nous senyors del comtat,
íeudataris de la corona, varen perdre la major part dels drets sobirans de
que disírutaven els precedents, entre ells el d'encunyar moneda.