Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes i,xv
posa que se l'atribueixi a Tactual Mequinenza. Per son estil, fàbrica, tipus
y símbol, tenim per indubtable que fou encunyada en territori català.
Porten solament aqueixa llegenda asos del segon període, de tipus iguals
als de les monedes del districte tarragoní. El símbol que s'hi veu derrera '1
cap del anvers es un rem o pot ser millor un timó.
H4}^. Se transcriu ERE, nom que no es el de cap població coneguda,
com no sigui Err, a Cerdanya, qu'en documents del sigle ix trobem escrit
Ereir *". En Delgado sospita que les monedes ab aquesta llegenda s'han
d'atribuir als Erenes, gent qu'Anibal trobà després de passat l'Ebre, fent
via pera Itàlia. En Zobel fa notar qu'hi havia una població nomenada Orre-
iiim, citada en una inscripció romana trobada a Isona, qu'En llübner pu-
blica ab el n. 4466; però com no se 'n fa memòria enlloc més, no es pos-
sible deduir de l'inscripció ont estava situada, puig se l'hi menciona solament
com a localitat d'ont era natural un subjecte de qui 's parla. Si, com
alguns historiadors afirmen, Anibal, després d'haver atravessat l'Ebre, di-
vidí son exèrcit en varis cossos que passaren els Pirineus per diferentes collades,
es possible qu'una d'aquèstes fós l'anomenada Coll de la Perxa que
comunica la Cerdanya ab el Conflent y el Vallespir; donat aquest supòsit,
les tropes d'Aníbal que passaren per Cerdanya sigueren les que trobaren
als Erenes^ que bé podrien ser els moradors de la comarca ont hi havia
Ereir al sigle ix, avuy nomenada Err. Sigui d'açò '1 que 's vulgui, els numismàtics
donen aquestes monedes al territori català.
Les conegudes ab aquesta llegenda són asos y semis del segon període, de
tipus iguals a llurs corresponents del districte tarragoní. Porten per símbol
derrera '1 cap del anvers un lleó o potser millor un taiir ^2'.
AI^Hj A[^ ' Sa transcripció es CAIE. S'ignora quina es la correspondència
de la població que portà aquest nom. Tant En Delgado com En Zo-
bel creuen que degué estar situada prop de Tarragona, fundats en la fàbrica
y tipus de les monedes ab aquesta llegenda. En Hübner no li senyala correspondència
y rebutja la suposició de que correspongui a Caiim. punt de
parada de la via que de Lleyda conduía a Osca. Convé fer present qu'al
Nort y no lluny de Tarragona hi hà '1 riu nomenat Gayd, nom que pogué
també portar a l'antiguitat alguna població d'ell riberenca; ho apuntem
com una conjectura.
(i) Marca : Marca Hispànica, columnes 7Ò3 y 764.
(2) A la peça que dibuixa En Delgado y al exemplar de la nostra colecció s'hi veu bé
un taur.
Institut d'Estudis Catalans.
'