Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 65
D'aquestes monedes, que, fora dels òbols, són abundants, hi ha diversitat
d'encunys, especiahnent per lo que 's refereix al dibuix del bust del anvers,
tant en el conjunt d'aquèst com en els detalls de la corona y del trajo.
No 's pot dubtar qu'aquèstes són les monedes de tern que manà batre '1
rey Jaume I, tant per haversen practicat assaigs ('\ com per haverse adoptat
el tipu del revers de les meteixes en els croats que no tardà a batre Pere
II, els quals, de conformitat ab el document en que 's disposà la llur encunyació,
havien d'acomodarse al tipu de les monedes de tern. Aquest
tipu 's perpetuà en la moneda barcelonesa de plata y de bilió, com ja s'ha
dit. No s'hi troba cap element nou : la creu tallant la llegenda y ocupant
tota l'aria del revers, els tres punts cantonant la creu y
'Is anells també can-
tonantla, se veuen així meteix en altres monedes, de Catalunya o de fora,
ab anterioritat a l'encunyació de la moneda de tern. Lo únic nou es la com-
binació d'aquests elements, cantonant la creu simultàniament ab els anells
'Is tres punts, en disposició sempre contraposada. Hi ha autors que donen
y
als punts el nom de bessanls (besautes) y també '1 de roels(roeles)^ y als anells
el nom d'arandeles, termes heràldics qu'hem cregut no haver d'usar, ja
qu'als punts y als anells no se 'Is acostuma designar ab aquells noms en les
monedes batudes ab anterioritat a l'encunyació de la moneda de tern. No
essent, coni ja hem dit, elements nous en la numismàtica d'aquells sigles,
no veyem la necessitat de variarne la denominació.
La testa coronada del anvers no es tampoc un tipu original, però es nova
la seva introducció en el numerari reyal català. Aquest tipu explica '1 nom
de coronats qu'alguns documents donen als diners de tern.
Sabent d'una manera indubitable quines són les monedes de tern, resulta
que les descrites ab els ns. 162 y 163 han d'ésser necessàriament les de do-
blenc, encara que no sapiguem que se n'hagi fet cap assaig. No poden ser de
Jaume II, per que totes les monedes d'aquest rey porten el tipu propri de la
moneda de tern, y essent de Jaume I, han d'haver sigut batudes abans de
l'adopció del tipu de les de tern, y, per consegüent, ésser les de doblenc
fetes encunyar pel Conqueridor.
Ab elles, l'heràldica fa la seva aparició en la moneda catalana, per qu'hi
veyem l'escut reyal dels reys d'Aragó, pals vermells en camp d'or. El nom-
en el diner gravat per M. Heiss no n'hi ha més que dos;
bre de pals varia :
en l'òboly en un diner que posseim se veuen ben be tres pals.
(i) «Comprobé por un ensayo la ley v peso de los dineros y meajas de lerno a primcros
de junio de 1801... y resulto de dicho ensayo que la plata de la moneda era de ley de tres
dineros.» Salat : t. 1, p. 139.
Institut d' Estudis Catalans.