Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 173
cunyaciü se li dóna Tequivalencia de di\uyt sous barcelonesos, obligantse'l
re\' a rebre dels arrendadors, en paf^anient de tot lo que li deguin, «casciiua
peça de la dila moneda de la ley e talla demiint dites per devuyl sols bar-
cliinoneiises.» El timbre valia per consegüent set sous més que '1 llorí \' cada
un d'ells devia equixaldre a r(33() tl(jrins. En quan al seu valor intrínsec, o
sigui al pes que li corresponia, era molt superior al de 3'52 grams que té
la peça descrita pels citats Pedrals y lleiss (el primer adverteix que li falta
un trocet.)
Efectivament, donat el pes de 237'2(j() grams pel marc de Perpinyà y la
talla de 58 timbres y mitj el marc, cada timbre havia de pesar 4'o5639 grams:
y, donada la lley de 23 quirats y mitj d'or fi, d'aquests 4'o5039 grams,
397 1 89 havien de ser d'or fi y
'Is restants o'oSqSo d'altre metall, o de lliga.
CORONATS D'ARAGÓ
/o de Novembre de 1394. El mateix dia en qu' arrendà 'I rey a Arnau
d'Alós, Pere Cardona y demés socis la seca de Perpinyà pera l'encunyació
de timbres d'or, els hi arrendà també l'encunyació d'una nova moneda de
bilió, la qual, de conformitat ab les condicions que s'estipularen, devia
ésser «moneda blanclia de la ley de cinc dino's e de talla de cent quaranta
quatre lo marc de Perpenyà», ab la facultat de fer peces dobles «ço es de
talla de setanta dos lo dit marc» y de batre la que volguessin fins arrivar a
la quantitat de 100.000 marcs de plata fina. S'assignà a les peces dobles el
valor de vuyt diners y a les senzilles el de quatre diners, obligantse'l reya
no encunyar en sos Estats altra moneda de plata, feta excepció de la que
llavors s'encunyava a Valencià, a Mallorca y a Càller, y reservantse '1 dret
de poder encunvar més endevant «o'oats e )noneda menuda barcJiinonesa
de tem de aquella le)\ pes e talla e/'or que eren los dits ci'oalse moneda de
tem que antigament se fahia en liarcliinona». Se prohibeix als arrendadors
fondre «lo ci'oai dargent e la moneda barcelonesa de tem e la moneda ja-
quesa e Real menut de Vakmcia e Mallorques e menuts de Mallorques.» El
terme del arrendament es el meteix de deu anys establert pera l'encunyació
dels timbres, estipulantse que devien consentir en l'arrendament «en P. e
enJohan l)e;pujoL cambiadors de Valencià, als quals per lo dit senyo)- (el
re}) es slat fet }w lia moll a)•}•e)uiament de ceiia mo)ieda dai-gent que ruy se
bat a Valencià.
Vol, per fi, el rey Joan, «que la dita nioncda sia appellada coronats da-