Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes i6i
de les primeres emissions es solament de 23 milimetres. El pes, unes ab al-
tres, es de 3'20 jj;rams, y no desmereix. ans be es major que '1 dels croats
dels seus predecessors, lo qual proba que "Is curts de pes que corregueren al
principi de son regnat, dels quals parlen els documents, foren quasi tots
recuUits y refosos. M. Ileiss no conegué 'Is mitjos croats d'aquest rey, y tam-
poc la peça de coure que publiquem ab el n. 222, de tipus y llegendes iguals
als dels croats de Pere lli de les primeres emissions, la qual conceptuem
ésser un pesal pera pesar els croats, dels que 'Is documents qu'hem enu-
merat fan constar l'existència.
En Salat y En Vidal atribueixen a Pere II alguns dels diners y O)bols de
tern que nosaltres donem a Pere III. Pera ferho, ens fondem en que consta
d'una manera categòrica qu'en temps de Pere III se va fabricar moneda bar-
celonesa de bilió o de ter'n, }• qu'en temps de Pere II no solament no consta
que se n'encunyés, sinó que, com ja tenim manifestat, no hi hà cap probabilitat
de que ni ell ni Alfons II n'haguessin feta encunyar. Ademés, la mo-
neda de tern de Pere III se sembla molt a la de Jaume II y a la d'Alfons III,
aixis en el dibuix de la coruna que porta'l rey, com en la llegenda BA-Ql-
NO-NA. En Salat llegi malament BARQINO, en el diner y en l'òbol que
descriu en les planes 229-231 de son llibre y que dibuixa en la làmina III,
números :
3 y 4 el seu meteix dibLiix, sobre tot el delòbol, ho convenç. May
hem vist cap diner ni cap òbol de Pere ab aquesta llegenda, y això que,
particularment els diners, són abundantíssims.
El llorí y '1 mitj ílori que descrivim ab els ns. 233 y 234, foren publicats
per M. Gaillard, qui 'Is creya fabricats durant l'interregne que medía entre
la mort del rey Don Martí v la proclamació de Ferran d'Antequera, per no
portar gravat nom de rey. M. Colson y M. Heiss copiaren de M. Gaillard
els dits llorins y adoptaren la seva opinió, encare que '1 derrer fa constar
que no hi pot haver seguretat respecte a l'època en la qual foren fabricats.
Nosaltres, per les raons donades més enrera, creyem que són els primers
que 's bateren a Perpinxà. en virtut de les disposicions reyals del any 134Ü,
Un assaig ben fet serviria pera resoldre la qüestió, ja que, si són del temps
del Interregne, la lley ne resultaria de 18 quirats, y si són de la data que
suposem, haurien de resultar de lley de 23 quirats y
^/, de quirat.
També, per les raons que tenim donades, conceptuem els quatre descrits
ab els números 236, 236, 237
}' 238, com pertanyents a les encunyacions
fetes a Perpinvà en virtut de l'orde tramesa pel rey a Simó de Soler en 1349,
y 'Is senyalats en la descripció ab els números 239 }• 240, com pertanyents
a les encunyacions qu'hagués pogut fer a Catalunya En Ramon de Boxadors
Institut d'Estudis Catalans. 21