Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes io5
una '1 signe o armes dels respectius concessionaris. No sabem que cap exem-
plar d'elles hagi arrivat fins als nostres dies. Les úniques conegudes són les
de Lleyda.
Dels documents que s'hi refereixen se 'n desprèn que les concessions
otorgades per Alfons III no representaven cap novetat en la fabricació d'a-
questa mena de monedes, puix en quasi tots se fa constar que s'havien otor-
gat ab anterioritat privilegis semblants. De cap d'aquests privilegis ante-
riors se 'n troba noticia al Arxiu de la Corona d'Aragó, y aquesta circums-
tancia, unida a la de que tots els resenyats d'Alfons lli fan relació a poblacions
situades en el comtat d'Urgell o a territoris subjectes a la denomina-
ció dels comtes d'Urgell, ens fa creure que. en sa qualitat de comte d'Urgell
y acomodantse a lo practicat pels comtes sos predecessors, dictà Alfons 111
les concessions predites. Tinguis present que les otorgades per Jaume II a
Camarassa v a Cubells, de qu'hem parlat, no autorisen l'encunyació de pu-
geses en aquestes poblacions, sinó que "s limiten a permetre en elles el curs
de les pugeses que s'encunyaven a Lleyda.
En tots els permisos extractats s'hi prescriu que les pugeses que s'encu-
nvin siguin de coure, y alguns d'ells les anomenen pictes (piclarinu si)>e
pugeses), ab lo qual se confirma lo que digué En Salat sobre l'origen o pro-
cedència d'aquestes monedes, al parlar de l'introducció llur en nostre país.
Els documents que segueixen fan referència a la moneda barcelonesa :
En 7 de Janer de 1327, confirmà Alfons III a Guillem Vicens en el càrrec
de mestre de la moneda barcelonesa de tern que li havia conferit Jaume II
en Eebrer del any 1324 , y d'un
altre, de Juny del meteix any, pel qual se concedia salvaguarda y protecci