Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

124 Joaquim Boiel \ Sisó
Barcelona '1 comte Ramon Berenguer III, resultant aixís comprobades les
indicacions que 'ns donen les escriptures del any 990 y del any 1038.
Hem considerat els sous berpitanos com sous de diners batuts pels comtes
de Cerdanya, per que "1 pago o comarca de Berga, des dels comencements
del sigle x. formava part integrant del comtat de Cerdanya y es molt possible
que Berga fos el lloc ont s'encunvaren les monedes del comtat o al menys
ont començaren a encun^-arse. No creiem probable que 'Is vescomtes de
Berga, dels quals se parla ja a mitjans del sigle x "', batessin moneda pro-
pria, per qu'en cap altre comtat català els vescomtes s'atribueixen aquesta
facultat, y si 'Is vescomtes de Cardona n'encunyaren, ja veurem qu' ho fe-
ren per les circomstancies especialissimes en que fou creat el senyoriu de
Cardona a favor de la família que després portà aquell nom.
E.- COMTAT DE ROSSELLÓ
Considerem el Rosselló com una part integrant de Catalunya, per que, a
més de l'identitat de raça dels pobladors d'aquèll y d'aquèsta, qu'acusen ja
les monedes ibèriques, estigué des del principi de la reconquesta íntimament
unit ab els comtats que s'establiren a la Marca d'Espanya, lins al
punt que Sunyer, tronc de sos comtes hereditaris, era al acabament del
sigle IX comte d' Empúries y del Rosselló, continuant units aquestos dos
comtats en sa descendència íinsa la mort de Guifret Gausfret en 991, qui
els dividí entre 'Is seus fills. Més tart, al extingirse la linia dels seus com-
tes, el Rosselló passà a formar part del regne d'Aragó y després del seu derivat
el regne de Mallorques, reincorporantse al d'Aragó en temps del Ce-
rimoniós, pera no tornar a separarse'n fins que Felip IV el cedí a França.
(1) Al interessant travall del senvor Miret, citat en la nota prcccdeni, s' hi dona la següent
cronologia dels vescomtes de Berga :
Onofret : mitjans del sigle x.
Bardina : mencionat del 1003 al 1018.
Dalmau : del 1028 al 1060.
Bernat Dalmau : del 1067 al 1086.
Dalmau Bernat : del 1093 al 1 1 12.
Guillem : del 1 130 al 1 183.
En 1199 Ramon vengué 'I vescomtat al rey.