Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

274
Joaquim Botet y Sisó
tes monedes, que sospitem eren anomenades sculs o scudaís. M. Ileiss les
hi atribueix el pes de 3'40 a 3'5o grams, y les assimila al timbre y als llorins
y fins als pacífics, en lo qual està evidentment equivocat. Ignorem també
quan va començar l'encunyació d'aquestes monedes, y fundem la presump-
ció d'haverse encunyat a Çaragoça en el fet de trobarse ja organisada v fun-
cionant la seca d'aquesta ciutat al corwençar son govern Don Ferran 11.
En una crida que l'infanta Dona Joana manà fer a Lleyda,el 4 d'Abril
del anv 1476, sobre '1 valor for de les monedes d'or llavors corrents, s'hi
fa menció, com d'una d'elles, d'a//o;is/ns ífVlrag•ó, essent de totes les relata-
des en la crida, la de més valor ''^ ^Quina moneda era Valfonsi d'Aragó?
rjSe l'anomenava alfonsí, per ser una imitació de les munedesd'or castella-
nes d'aquest nom, o per ser l'encunyació deguda a Alfons IV? Si eren d'aquest
rey, ^ien quina seca de sos regnes s'encunyaren? Res de segur podem
dir sobre cada un d'aquests extrems. Tenim indicis de que Joan II va fer
encunyar monedes castellanes, entre les quals enrics y al/oíisins: si la crida
no 's refereix a aquestes, ignorem a quines monedes fa referència. De totes
maneres, no poden ser, donat llur valor, les descrites per iM. Heiss, de les
qu'acabem de parlar.
La que M. Heiss descriu ab el n. 5, de pes inferior al de les precedents
(3'20 grams), la creyem encunyada a Valencià y no a Çaragoça. La seva
llegenda es diferenta de la de les senyalades ab els ns. 2, 3 y 4; la corona,
posada sobre l'escut del revers, està ficada ab l'escut en el camp, dintre '1
cercle de punts que '1 separa de la llegenda, y no trenca '1 cercle y la llegen-
da com les gravades en les monedes citades, y, finalment, les dues lletres
qu'hi hàn, una a cada costat del escut del revers, són una V y una A gò-
tiques, inicials del nom de Valencià, y no una L y una A, com llegeix
M. Ileiss.
La descrita pel meteix autor ab el n. 6, es una quarterola o quart de pa-
cífic, encunyada ab seguretat a Barcelona, y d'ella en parlarem més ende-
vant.
Constitueixen un tipo nou, en la sèrie aragonesa, les de plata que descriu
(i) Arxiu Corona Aragó : reg. 3508, f. i5. Mana, l'Infanta, que no sigui rebuijada cap
moneda, així d'or com de plata, de les fins llavors corrents, yque les monedes siguin rebu-
des als preus que 's prenen a Barcelona «no fent diferencia de senyal negu en aquelles; a
saber : Alfonç'i d'arago a .xxxvj. sous, Castella a .xxx. sous, Aguilà a .xxvj. sous, Ducat a
.xxiiij. sous, Pacifich a .xx. sous, Hori d'or a .xvj. sous e mig, Turch a .xiij. sous e mig,
Quartes ab sous dobles de dos sous a .ij. sous, Reals de Barchinona c perpinya abcreu a .xx.
diners dobles, huytenes a huyt diners puys sien bones.»