Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Calalanes Lix
ciü no està averiguat. Alguns diuen que Laia era Barcelona, sense fonament:,
al nostre concepte, per que, a menys que Barcelona a l'antiguitat hagués
tingut dos noms diferents, lo que no s'ha demostrat, el nom que li donen
els monuments y els autors antics es Barcilona, Barcino.
Ab aquesta llegenda hi hàn asos, semis y quadrants del primer període
y asos V semis del segon.
Els tipus, tant del anvers com del revers, són els indicats com a generals.
El cap del anvers porta quasi bé sempre una cinta o diadema, quals extrems
penjen al derrera; el genet del revers porta sempre palma.
De símbols se 'n veuen en pocs exemplars : als asos, són un ferro de llan-
ça, vals semis, una porra. Aquestos porten també sobre'I cavall del revers
una corona y ab menvs freqüència una mitja lluna : els quadrants porten
tres punts com indicació de valor.
If^'LuAH• La transcripció d'aquesta llegenda es lAlTLE o millor BrFLE,
que creyem correspon a la romana Baetulo., avuy Badalona. En Delgado la
creu també d'aquesta població. En Zobel la dóna a Tolobis^ com tenim in-
dicat al parlar de les monedes ibèriques encunyades a la regió ausetana o
a les ab ella confinants.
Se coneixen ab aquesta llegenda asos y quadrants del segon període, ab
tipus iguals als propris del monetatje ibèric del N.E. de la Península. El
genet porta palma y
el valor als quadrants està senyalat per tres punts.
Els símbols que porten derrera '1 cap del anvers les dels mòduls majors
són una arada y ab més freqüència un rem o timó. En Zobel publica un as
ab una /orca de dues pues.
r^AA-^H. Sense necessitat de suplirhi cap lletra, aquesta llegenda se
transcriu ÍLDVRE, que's el nom d'Ilduro, íliiro, avuy Mataró. En Delga-
do y En Zobel atribueixen les monedes que la porten a Ildiim, avuy Alcalà
de Chisvert, antiga població mencionada al Itinerari d'Antoninus. En Pujol,
en un estudi sobre dites monedes publicat al llibre de D. Joseph Pellicer
Historia de Iliiro, les atribueix a Mataró. En confirmació del parer d'En
Pujol, qu'es també '1 nostre, farem present la freqüència ab qu'aquestes
monedes se troben a la costa catalana del N. de Barcelona; En Pellicer pos-
seïa dos asos trobats als afores de Mataró, En Rubio de la Serna 'n posseeix
un trobat a la necròpolis de Cabrera de Mataró y els set quadrants qu'he
vist ab l'emprempta del mitj Pegàs al revers, varietat desconeguda per En
Delgado y En Zobel y qu'ha publicat per primera vegada En Pujol, han si-
gut trobats tots a Catalunya, els uns a Empúries, els altres a Vilassar de Dalt
y els altres al voltant de Mataró, sense que se n' hagi trobat may cap, que sa-