Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

ii8 Joaquim Bolet \ Sisó
també a la numismàtica feudal, l'estima '1 meteix Puiggari, creyem encertadament,
com una representació de la \'era-Creu. La presencia d'una
V altra emprempta a les monedes de Besalú, s'explica per ser Santa Maria
la titular de l'iglesia a la que '1 comte Guillem I donà la moneda del comtat
y per venerarshi la relíquia de la Vera-Creu, Lignum Crucis. que '1 me-
teix comte, ab sa muller Adela, donà a la dita iglesia l'any io25. Posteriors
a aqueixa data y anteriors al any 1074 en que'l comte Bernat II s' incauta altra
vegada de la moneda del comtat, diu En Puiggari qu'han de ser aqueixes
monedes. Nosaltres les creyem dels primers anys del govern del comte Guillem
I y les tenim per les més antigues de les descrites, per ser de major
pes y de millor estil y fàbrica que les restants y, ademés, per no haverne
aparescut cap exemplar a la troballa de la Junquera, qual contingut formaven
monedes de dates posteriors. La moneda de Gerona ab la meteixa emprempta
del cap de la Verge, es molt probable que sigui anterior a la de
Besalú, y lo que diguérem d'ella y d'altres les quals empremptes son imitades
de les de les monedes de Bizanci, comprova que l'influencia bizantina era
ja molt accentuada a Catalunya, al menvs des de derrers del sigle x, època
en la que 's fa freqüent la representació del Salvador y la de la Verge al nu-
merari oriental.
Ns. 8^ a 86. En la descripció del anvers d'aqueixes monedes no hi hà
conformitat. En Salat, qui 'n coneixia dos exemplars y els dibuixà y descri-
gué per primera vegada, vegé a l'esquerra del sant y derrera sa espatlla
una ala, y no notà la presencia de cap lletra devant de l'imatge. Al descríu-
rela y comentaria, opina que representa l'arcàngel sant Miquel, «aludint
«l'imatge... al monastir de Sant Genis y Sant Miquel .Arcàngel, com se ti-
«tula a la butlla de Gregori V, que solicità Bernat comte de Besalú, publi-
«cada pel bisbe Marca ^".» Els qui les han publicades ab posterioritat, dibuixen
el sant també ab ales y el califiquen d'àngel, indicant En Heiss que
devant hi hà gravada la lletra B (que presum ser la inicial del nom Beniar-
dus), y En Vidal, en son Catàlec, ne porta, ademés de la mencionada per
En Heiss ab la lletra B, altres ab la lletra S y ab les lletres S. R., la prime-
ra demunt y l'altra dessota de la mà del sant. En Puiggari no veu l'ala en
cap exemplar dels dos qu'examinà, y demunt la mà dreta hi troba la lletra
iconographique des tetes : mòme exprcssion des iraits, mcinc agenccmcnt du voile oiné
d'une croix au-dessus du front. II y a la queique chose de plus qu'une rcssemblance Ibr-
tuite. J'y vois, quant à moi, un veritable emprunt.» Puiggari : Noie sur des montiaies seigneuriales
de Besalú et de Roiissillon ; p. uS.
(i) Salat : Monedas labradas en el Principado de Cataluna; t. I, ps. 269 y 270.