Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes i in
S, y dessota la lletra P. per lo qual hi llegeix Sancius Peirus y atribueix a
sant Pere l'imatge representada. L'escassetat d'aqueixes monedes y la de-
fectuosa conservació d'algunes d'elles explica les diferencies d'apreciació
qu'acabem d'anotar. Nosaltres n'havem vist y examinat atentament quatre
exemplars ''\ en dos dels quals se veu clara la S demunt la mà dreta del
sant, y la R dessota, vegentse, encara qu'imperfectament en un d'ells uns
traços derrera l'imatge que "s poden pendre per una ala. Deduim, doncs,
qu'es dubtós si l'imatge té o no ales, y que les lletres que hi hàn devant són
una S y una R, deguentse a la mala conservació d'algunes de dites mone-
des el qu'en unes estigui borrada la lletra S. y
el qu'en altres la R hagi es-
tat presa per una B o per una P, o se sembli a una Boa una P. En conse-
qüència, l'imatge representada no es sant Miquel, com proposava En Sa-
lat, ni sant Pere, com opina En Puiggari, sinó sant Rafel. Aqueix sant tenia
un altar, construït y dotat pel comte-bisbe Miró, a l'iglesia de Sant Vicents
de Besalú, el qual, junt ab aqueixa iglesia, fou donat pel meteix bisbe a la
de Sant Genis y Sant Miquel Arcàngel, ab motiu d'establirshi una canò-
nica agustiniana pel comtes Oliva y Ermengarda '-'; en aqueixa meteixa
iglesia s'hi erigí més tart l'efímera sèu bisbal de Besalú pel comte Bernat I,
y, unida a la de Santa Maria, rebé de Guillem I la relíquia del Lignum Cru-
cis^ que son pare havia portat de Roma en 1016 o 1017, y la moneda del
comtat. La presencia de sant Rafel a les monedes de Besalú queda ab això
explicada, sense que sigui obstacle a sa representació '1 fet de que l'imatge
representada a les monedes aguanti ab la mà esquerra un bastó crucífer,
per qu'al numerari bizantí són varis els àngels representats aguantant una
creu en disposició semblant.
Respecte a la mà oberta que forma l'emprempta del revers. En Puiggari
opina que sols pot ser la de sant Prim, quals relíquies, diu. seguint a En
Domènec, foren dípositadas a l'iglesia de Sant Pere en 970, en temps de
Ram(')n Borrell III comte de Barcelona y de Besalú. El text d'En Domènec
es de molt poca autoritat, com ho reconeix el meteix Puiggari; y conté
l'error manifest d'adjudicar al comte de Barcelona Ramon Borrell el com-
tat de Besalú, que may posseí. Sospitem que'l fonament principal de l'opi-
nió d'En Puiggari reposa en l'atribució a sant Pere de l'imatge del anvers,
per guardarse les relíquies de sant Prim a l'iglesia de Sant Pere de Besalú,
(i) Dos a la colecció d'En Rómul Bosch y Alsina, de Barcelona, ycls altres dos a les coleccions
d"En Francesc Alonsalvatje y En J. Torrellas, de Gerona, respectivament.
(2) MoNSALVATjE : Besalü, t. II, ap. XIII, p, 244.