Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 5j
el cambi de les monedes corrents en els regnes de Valencià y Mallorca ab
els reals de Walencia qu'acabava de crear, cita entre elles les ma^iniidiíies
contrafactes^ a les que fixa '1 valor de tres sous y mitj de reals de Valencià,
mitj sou menys del fixat pel meteix rey a laina^inudines jiiyejies. Aquesta
distinció entre unes y altres mazmudines, proba que '1 poble també les distingia
V que les contrafacies o imitades eren tingudes en menys estima que
les aràbigues propriament dites. Fins ara no s'ha tractat d'averiguar en que's
distingien les unes de les altres, potser perquè "Is qui han estudiat les mo-
nedes aràbigues d'Espanya ignoraven aquestes encunyacions de Jaume I.
La concessió feta a Ascasia v a Torres pera encunyarne a Mallorca, pres^
criu que 's fassin y de besants millaresos (3). Però a més de les monedes
bisantines propriament dites, també's nomenaren besants les encunya-
des a imitació d'elles en altres llocs y per altres pobles, particularment pels
àrabs. Efectivament, en documents trobem mencionats besauies sarrace-
nos ^^*, besantes ceptinos ^'^\ etc. El nom de millareses fou '1 que prevalgué
al nostre pals y al mitjdía de França yab ell se designaven, no solament les
monedes d'argent bisantines, sinó també les aràbigues, més conegudes aquí
y de curs més freqüent qu'aquèlles. També foren les millareses aràbigues
les que s'imitaren a l'altra banda dels Pirineus y les que feu batre Don Jaume
a Montpeller, a Mallorca, y en els seus dominis peninsulars. Aquesta opi-
(i) Sabatier : t. I, ps. 54 y 55.
(2) Arxiu Corona Aragó : pergs. 758 y 89G de Jaume I.
13) ídem : reg. 10, t". 1 1 1
(4) ídem : perg. 1839.
(5) ídem : reg. 19, f. 6.
Institut d'Estudis Catalans.
8