Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 67
gueren els dissentiments entre 'Is reys d'Aragó y "Is de Mallorca tot seguit
de la mort de Jaume I, els quals, malgrat el conveni de 1278, perduraren
fins a la reincorporaciíi de Mallorca a la corona d'Aragó en temps del Ce-
rimoniós. En el dit conveni, entre altres coses, s'hi llegeix: «qiiod in pre-
dicíis ícD-is RossilioJiis, Cevitanie et Confluenlis, Vallespirii ei de Cauqiio-
libero ciirrat moneta Barchinoiic ei nou alia», reservantse '1 rey de Mallor-
ca «iiobis et succesoribiis nosti'is qiiod posseiinis citdere et ciidi facere abs-
que co)2Í)•adictio}ie et ii)ipediiue}Uo l'esti-o et vesiï-oruiu (dels reys d'Aragó)
in regno ï\Iayo)'ice el iiisulis eidem adjacent ibus uionetani et monelas de
nopo^^K La moneda mallorquina restà, en conseqüència, com propriay ex-
clusiva dels reys de Mallorca ab independència de la dels reys d'Aragó,
L'ha estudiada a conciencia Don Àlvar Campaner y Fuertes en el llibre de
M. Heiss y més en particular en la seva obra Xiiinismàtica Balear ^-\
Les noves numismàtiques del regnat de Pere II, a més de les enunciati-
ves de les monedes corrents que 's troben en els documents, se redueixen
a les referents a les monedes qu'aquest rey feu encunyarà Catalunya y a Si-
cilià. D'Aragó v de Valencià no coneixem monedes que puguin atribuirse
a Pere II, ni documents que "s refereixin a les meteixes y que justifiquin
haverne batuda. Opinem que l'abundor ab que Don Jaume encunyà la mo-
neda de bilió en sos derrers anvs, tant en els dits regnes com a Barcelona,
va fer innecessàries per algun temps noves encunyacions. Ademés, peraen-
cunyarne, els revs havien de vèncer molts obstacles imposats pels súbdits y
consignats en els documents qu'estableixen v confirmen aquelles monedes.
A això's deu que tampoc fes encunyar aquest rey a Barcelona diners ni òbols
de tern, puix són de Pere III els que se li han atribuit equivocadament.
CATALUNYA
La moneda de plata que '1 rey Don Pere s'havia proposat encunyar, a Bar-
celona, en vida del seu pare, y que sembla, segons diu En Salat, «habia llegado
a la exorbitancia de hacerla acunyar» ''^\ es la que, a la fi, va conse-
(i) Arxiu Corona Aragó :
(2)
Palma de Mallorca, iSycj.
perg. n. 123, de Pere II.
(3) Tralado de las moncdas labradas en cl Principado de Calaluna; t. I, p. 154.