Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes xxix
comencement d' aquest, la decadència 's va accentuant depressa; v al ini-
ciarse l'Edat mitjana perden del tot el caràcter artistic, que no han tornat
a recobrar, encare que's noti qualque millora sobretot a l'Edat moderna.
En aquesta, el caràcter d'obra d'art ha quedat reservat pera les medalles;
a les monedes, l'art hi representa un paper secundari.
Les llegendes acostumen contenir el nom del lloc ont s'ha cncunvat la
moneda: el nom y títuls del sobirà qui l'ha feta encunyar o en qual temps
s'ha batut: explicacions dels emblemes, sobre tot dels del revers, quan con-
tenen figures alegòriques o fan referència a fets històrics o mitològics; in-
vocacions relligioses; noms de magistrats: de gravadors dels encunys; el
nom propri de la moneda, etc. indicat ab lletres, xifres o d'altra manera,
s'hi trova devegades el valor de la peça ; la data de l'encunyació; la seca que
l'encunyà, v fins l'emissió a que correspon. Hi hàn monedes en que la llegenda
del revers es una continuació o complement de la del anvers (com
passa també ab els emblemes), y altres en qu'abdúes llegendes sun inde-
pendents.
Les llegendes estan escrites, fora comptades excepcions, ab lletres majús-
cules, de les propries dels alfabets usats als paisos ont les monedes han sigut
encunyades. Això, unit a la freqüència ab que s'hi veuen abreviatures y al
us de monogrames, fa que la paleografia sigui un auxiliar valiós pera llur
estudi v classificació.
La llenga en qu'estàn escrites les llegendes es també ordinàriament la
del poble que les gravà, predominant a 1' Edat antiga sobre de les altres
la grega y la llatina, y aquesta derrera a l'Europa central y occidental du-
rant tota l'Edat mitjana v fins ben entrada la moderna.
A Catalunya les llengües y lletres usades a les llegendes han sigut les
gregues, les ibèriques y les llatines a l'Edat antiga, y
les llatines a les Edats
mitjana y moderna, ab llurs varietats romànica y gòtica. No cal dir que les
que 'Is àrabs usaren a les monedes qu'encunyaren a Lleyda y a Tortosa
son les aràbigues, com ho son també les qu' alguns comtes y reys teren
batre copiantne d'aràbigues. En llenga catalana, solament s'hi escrigueren
\qs piigeses, algunes poques de localitats durant els sigles xvi y xvn y els
diners de Carles III, l'arxiduc, als primers anys del sigle xviii. També són
poques les que porten indicació de valor, essent les més antigues que coneixem
els coronats dAragó de Joan I. La data, fora alguna peça d'or de Joana
y Carles, no comença a posarse a les nostres monedes fins en temps de Fe-
lip I. Fórmules relligioses se llegeixen en monedes comtals, als timbres y
als coronats d'Ai-agó, als pacíjics. en poques monedes d'or de Ferran II, }•