Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

104
Joaquim Boicl y Sisó
guda a la numismàtica feudal, la creyem imitació del monedatje bizantí de
mitjans del sigle x. Sa presencia, a les monedes de Gerona, s'explica per ser
santa Maria la titular de Tiglesia catedral geronina. a la qual fou feta, en
934, la donació del comte Sunyer de qu'hem parlat. L'emprempta del revers,
creu equilateral rodejada de llegenda circular, fora d'algunes diferencies
accidentals de dibuix, era d'us general en aquells temps. La colocació de
punts y anells dintre 'Is buyts que queden entre sos braços, té son origen
al numerari carolingi.
A'i". 49, 5o y 5i. El bust de Jesucrist, de cara, nimbat, y ab la creu ins-
cripta al nimbe. tampoc se troba a la numismàtica feudal; com el de la
Verge, es una imitació del monedatje bizantí, al qual feu sa aparició avants
que '1 derrer. A les monedes geronines no es possible precisar quin d'aquei-
xos dos tipus precedí al altre.
Ns. 52 y 5j. Hem calificat de bust de sant el que 's veu en aqueixes monedes,
perquè rodeja son cap un nimbe, qu'als temps a que nostra moneda
correspon no 's veu may a Occident en caps de prínceps o magnats. Es
molt possible que representi a sant Feliu Africà, martre geroní, per que,
a més de nimbe, porta corona, recort potser de la que la tradició suposa
deixà '1 rey Recaret al sepulcre del sant, y també per que degué revivar la
devoció al meteix el fet d'haver estat trobat son sepulcre pel bisbe de Ge-
rona Miró (970-984). Noms y imatjes de sants figuren en monedes, particularment
italianes, des del sigle ix,
episcopals d'Ausona.
y els trobem a Catalunya en monedes
Ns. 54 y 55. EI sant gravat al anvers d'aqueixes monedes està caracteri-
sat pels meteixos atributs qu'oslenta '1 de les anteriors; es, per tant, proba-
bable que representi també a sant Feliu. Al revers, en lloc de la creu carolíngia
cantonada de punts, que 's veu a les anteriors, hi hà al camp una mà
dreta oberta. El dibuix d'aqueixa mà no té cap parescut ab les mans en actitut
de beneir representades en altres monedes; opinem, no obstant, que
representa la destra de Deu, com emblema de son poder. Una mà de dibuix
igual se troba en una moneda aquitana atribuida per Poey d'Avant al duc
Bernat Guillem (984-1010), qui califica aqueix tipu d'excepcional y anòmal
y diu qu'es de difícil explicació '". Ab dibuix semblant la trobarem en monedes
de Besalú.
Ns. 56 a 5g. Una figura nimbada, però sense corona y ab trajo diferent
del qu'usa la de les monedes qu'acabem d'esludiar, se presenta en aqueixes
(i) Monnaies fcodales de Francc : l. II, ps. 71 y 72 y 1. 58, n. 18.